"Infoxicats"

Vegem-ne un sol exemple: Hollande ha privat l'Església de subsidis per valor de 2,3 milions d'euros per construir 4.500 escoletes i 3.700 escoles de primària. Les matemàtiques no són el meu fort, però una suma i una divisió em donen que a França es pot construir un centre educatiu per 280,49 €. Es tracta, en fi, d'un caramull delirant de mentides, dades falsejades, i alguna mitja veritat, que no té agafador.

La gruixa dels disbarats em fa sospitar que l'autor deu ser un graciós, un burlador, un xarlatà afeccionat a prendre el pèl a la parròquia. Si és així, deu fer una xalada en veure la quantitat enorme de gent que ho rep i ho divulga. I vull pensar —per respecte a la intel·ligència del proïsme— que la gran majoria deuen fer el que s'ha convertit en habitual davant el caramull d'informació que rebem cada dia: tot ho llegim per damunt, ens agrada o ens desagrada per la música o l'olor que desprèn la superfície, però rarament ho analitzam i interpretam. El resultat és la gran facilitat amb què ens "infoxicam".

«Infoxicació» és un neologisme creat per Alfons Cornella per referir-se, justament, a la sobrecàrrega d'informació i a la dificultat per processar-la. El filòsof Theodor Adorno ja va sentenciar fa més de cinquanta anys que una societat que ho sap tot, acaba per no saber res. Segons un estudi fet per l'Institut Weizmann d'Israel, la saturació d'informació baixa les defenses per processar-la, de manera que ens deixam influir per notícies i idees que no hem contrastat. Aquest estudi adverteix que la falta de filtratge, anàlisi i contrast provoca que en les societats amb més accés a la informació cada vegada hi hagi més individus que sostenen concepcions errades sobre els temes més diversos, i que les generacions més joves tenguin una informació cada cop més difuminada i menys criteris per discernir.

No li deman si vostè hi està d'acord, amb aquestes apreciacions: és obvi que sí. Vostè diu que és més fàcil creure que saber, i a les primeres pàgines de les 'Notes per a Sílvia' posa el lector en guàrdia davant la presumpció de saber coses: «La gent sap avui tantes coses —útils?, inútils?— que potser s'ha desviat, poc o molt, de les coses més permanents i elementals. Si sap o no sap alguna cosa concreta i precisa, jo no ho sé pas. El que per mi és perfectament clar és que jo no sé res de res de res, però he tingut la sort de tenir un temperament contrari a les coses fictícies, hiperbòliques i absurdes, que quan són presentades embolicades en la frivolitat donen del món exterior una idea absolutament irrisòria i estrabul·lada. Jo no he cregut mai que els homes tinguin una qualsevol capacitat per a pensar. Ho deia fa un moment. El que tenen és una enorme propensió a imaginar, a somiar. Per això hi ha tants fanàtics i tan poques persones tolerants».
Vivim una època complicada. L'avenir és incert, les parets mestres que aguantaven la nostra comprensió de la realitat trontollen —algunes s'han esbucat—,tot és més obert i contingent, i cercam a les palpentes. Alerta, però: el neguit per trobar referents per al camí es pot convertir en una trampa. Ara més que mai, necessitam porgar tot allò que se'ns diu o se'ns ven. Per açò pens que són més de fiar els mestres de la sospita que els gurus que ens prometen solucions fàcils a problemes d'una complexitat inaudita. Els primers acostumen a donar criteris per al discerniment. Els segons, fàcilment ens "infoxiquen" amb una torrentada de frases polides i lluents, però que no signifiquen res.
Fins la setmana que ve, si Déu vol.