Maón

Algú podria pensar que un despropòsit d'aquestes característiques és ben mal de superar, però s'equivocaria. També es pot tocar la toponímia, i no haurà de ser necessàriament només en la llengua de la comunitat autònoma, sinó que podrà anar acompanyada del castellà o espanyol. Aparentment, de moment, no hi haurà toponímia només en espanyol, però anem vius i no donem idees!

Aquest segon despropòsit encara resulta superable amb un nou despropòsit dins el despropòsit. Disculpau la cacofonia. M'arriba que n'Àgueda Reynés, batlessa de Maó, ha tornat a la càrrega amb la qüestió de com s'ha de dir la capital civil de Menorca. D'acord amb l'Estatut d'autonomia i la Llei de Normalització Lingüística que fins ara el desplegava d'una manera més o menys íntegra en qüestió lingüística, la ciutat en qüestió es diu Maó. El Partit Popular de Menorca fa temps que va darrere la idea que la ciutat es pugui dir en la seua denominació menorquina o en la forània: Mahón.

Dins la línia descafeïnadora de l'autonomia que segueix el Partit Popular, trob lògic (encara que no ho comparteixi, per descomptat) que es pugui posar a votació si la gent prefereix la denominació només en menorquí (Maó), o si la prefereix en les dues llengües oficials (Maó-Mahón). Però no veig per enlloc que es pugui posar a votació l'ortografia de la forma catalana.

Ja sabem que el PP s'ha entestat, també, a fer-nos creure que la forma correcta, en la nostra llengua, podria ser "Mahó". Però la correcció o incorrecció lingüística, enlloc del món, no ve marcada pels càrrecs públics polítics, sinó per les acadèmies. La nostra llengua compta amb una acadèmia nacional –l'Institut d'Estudis Catalans-, l'autoritat de la qual, segons marca ben clarament el nostre Estatut d'Autonomia, a ca nostra es concreta en la Universitat de les Illes Balears. És, idò, la UIB qui, per mandat estatutari, diu quines formes lingüístiques són correctes i quines no, en tots els ordres de la llengua, inclosa la toponímia. Per tant, no té cap sentit posar a votació si s'ha d'escriure Maó o Mahó, perquè la nostra universitat ja ha dictaminat clarament quina és la forma correcta. Sorprèn, també, que un càrrec públic posi a votació entre la gent dues formes (una de les quals incorrecta, i susceptible de ser votada). Això, evidentment, no passa a cap país civilitzat.

Personalment, consider que tendria molt més sentit posar a votació la forma espanyola del topònim (si al final s'arriba a la facècia de posar-lo en dues denominacions). En castellà, encara que molta gent no ho sàpiga, l'origen de la "h" gràfica és la "h" aspirada (pronuncida tal i com es pronuncia actualment en anglès, per anar situant els lectors i les lectores). A l'Edat mitjana, en castellà, es pronunciava la "h" aspirada, es veu que de manera bastant generalitzada. I encara es pronuncia en alguns dialectes de l'espanyol, especialment a determinades àrees d'Andalusia, i a molts llocs de l'Amèrica de parla espanyola.

En pronunciar el nom de la ciutat de Maó en espanyol, emperò, ningú no la pronuncia amb "h" aspirada, com sí que es fa en anglès. La gent no diu res entre la "a" i la "o". Per acomodar la pronúncia i la forma gràfica, per tant, tendria molt més sentit treure la "h" intercalada de la forma espanyola del topònim maonès que no posar-n'hi una en la forma catalana.

Per tant, tendria molt més sentit que la senyora batlessa s'entestàs a treure la «h» del topònim en espanyol que no a posar-la en el topònim en català. Però, de tota manera, es podria estalviar tot l'embolic limitant-se a mantenir la forma pròpia i normativa en la nostra llengua comuna: Maó.