TW
0

Mentre escric aquestes línies, dues formigues passegen per damunt de les lletres del teclat. Tal vegada la calor d'aquests dies em fa reflexionar sobre la vida d'aquests animalets petitons, que aquests dies apareixen per tots els racons de casa sense saber ben bé com ni per on.

Penso que estan multiplicant els seus esforços per aconseguir prou provisions per passar l'hivern. Com que les persones anam més justes que mai, segurament han d'enviar a més unitats per cercar i transportar les miques que poguem deixar.

Tampoc no puc evitar fer la comparativa amb noltros, els humans.

Fins ara, la nostra economia es basava en moltes formiguetes que treballaven durant l'estiu per poder viure durant l'hivern. Gent que feia feina del turisme i passava com podia la resta de mesos de l'any.

Ara, em sembla que fins i tot fer de formiga està cada vegada més complicat. Resulta molt difícil trobar feina que et permeti omplir el rebost per a tot l'hivern, més encara quan l'hivern es posa més car que mai per la pujada d'impostos i la retallada de prestacions.

Açò és greu, però també ho és que mentre açò passi, hi hagi cigales que viuen com volen i a qui, a més, se'ls permet legalitzar els ingressos que han obtingut al marge de la llei. No puc evitar qüestionar-me qui és el bitxo molest aquí.