TW
0

El govern de les Illes Balears, amb la dimissió de la qui fou consellera de Sanitat Carmen Castro, ha quedat sense dones i sense eivissencs. És el segon govern de les Illes Balears sense cap dona (el primer en el que portam de segle XXI) i, actualment, l'únic de totes les comunitats autònomes de l'Estat espanyol on no hi ha cap persona de gènere femení. Així mateix, és el primer govern de les Illes Balears, en tres dècades de democràcia, que tampoc no compta amb ningú d'Eivissa.

Davant aquests dos fets, completament simptomàtics, diversos dirigents del Partit Popular, entre ells la pròpia senyora Castro, s'han apressat a afirmar que estan en contra de les quotes, i que ha de ser el mèrit de cadascú allò que l'ha de portar a exercir càrrecs de responsabilitat.

Vagi per davant que, a grans trets, estic d'acord amb aquesta afirmació. Però que, tot i això, hi ha unes quantes coses que no m'acaben de quadrar. No em quadra, per exemple, que, tenint en compte que acadèmicament les dones tenen tendència a superar els hòmens, que les dones accedeixen amb tota normalitat a la universitat i que ni els més carcamals defensarien que els hòmens som de natura més intel·ligent, no hi hagi tantes dones com hòmens al govern de les Balears. Si les persones, independentment del gènere, tenim uns estàndards semblants de preparació, per què són només els hòmens els que exerceixen el poder? Si de les facultats de Medicina, d'Economia, de Sociologia, de Dret, en surten més dones preparades que hòmens, hauríem de suposar que, com a mínim, en un govern hi hauria d'haver un nombre similar d'hòmens i de dones. Si no és així, vol dir que no és el grau de preparació d'uns i altres allò que garanteix l'accés a determinats llocs de responsabilitat, sinó que, justament, hi deu haver altres elements que impedeixen el normal funcionament de les coses.

Veig una fotografia dels representants del sindicat mèdic i, curiosament, també hi veig només hòmens, quan tothom sap que la dels professionals de la sanitat és una professió cada vegada més feminitzada. Quantes més dones hi ha exercint una professió, menys n'hi ha que ocupin càrrecs de responsabilitat? Sorprenent.

Reprenent l'argument dels dirigents del Partit Popular, com que estic en contra de les quotes, no puc entendre que, en una societat on, aproximadament, la meitat som hòmens i la meitat són dones, i on el grau de preparació de les dones ja supera el dels hòmens, no hi hagi aproximadament la meitat d'integrants del govern de cadascun dels gèneres. Hi deu haver quotes, però d'un altre tipus. Però no dubt que el govern de José Ramón Bauzá té quotes establertes: de moment, un cent per cent de mascles a l'executiu.

Quant a la no presència de cap eivissenc també sorprèn. La població eivissenca és devers un quinze per cent de la població de les Balears. Habitualment, si la cosa anàs per mèrit, estadísticament hi hauríem de tenir un o dos consellers (o conselleres) d'Eivissa. I ja tocaria, després de trenta anys d'autonomia que, si només regís el mèrit, hi hagués hagut algun president de la comunitat autònoma que fos eivissenc (o eivissenca). Idò tampoc! Altra vegada pens que hi deu haver quotes establertes: deu tocar que el cent per cent de presidents de la comunitat dita autònoma de les Illes Balears siguin mallorquins, independentment del mèrit que puguin tenir determinats eivissencs, formenterers o menorquins.

Que tots els membres del govern de les Illes Balears siguin hòmens i que no hi hagi cap eivissenc no demostra que el PP estigui en contra de les quotes i es mogui només per raons de mèrit. Al contrari, estadísticament, per mèrit, tocaria haver-hi dones (com a mínim, la meitat) i eivissencs (un o dos). Si no n'hi ha és perquè les quotes funcionen amb una fèrria disciplina militar: cent per cent hòmens, zero per cent eivissencs. Zero per cent dones.