Benvingut, president Mas

Són moltes les referències que agermanen els catalans i els menorquins des que el 1287 l'illa va ser conquerida per Alfons el Franc. Sens dubte ens uneixen la cultura, la llengua i moltes etapes de la història, però també el fet que Menorca, a semblança de Catalunya, va tenir la seva petita revolució industrial. I aquest fet ha incidit en el caràcter liberal i emprenedor que també ens apropa als catalans.

Durant segles, Catalunya, i especialment la seva capital, han estat un referent per als menorquins. A la pràctica, Barcelona era també la nostra capital. Era la ciutat que ens relacionava amb el món, d'on provenien tant els productes necessaris per a la nostra indústria com les idees innovadores que han fet de Menorca una societat moderna, cas excepcional entre les illes mediterrànies.

Catalunya era el nostre mercat natural, però molt més que això, era l'entorn proper, gairebé familiar, on els menorquins teníem garantida una sanitat avançada o uns estudis universitaris de primer ordre. No en va tots hi teníem coneguts, a Barcelona, perquè la ciutat també exercia per a nosaltres la funció de lloc d'acollida quan l'economia de l'illa tambalejava o quan cercàvem una projecció més gran.

En aquest sentit, Menorca no hi ha guanyat amb la divisió autonòmica actual. De tenir una relació directa amb un dels grans pols d'atracció mundial, i avui encara més, ha passat a ser sufragània d'una entitat molt més modesta i que sembla que, sovint, en comptes de afavorir les nostres potencialitats, les coarta en benefici de la seva simple subsistència.

Recorrent a la història, no m'estranya que l'any 1932, quan Catalunya va recuperar l'autogovern, a Menorca es generés un moviment partidari de la incorporació de l'illa a l'estatut català. I és que l'economia illenca sempre ha estat més a prop del país que vostè presideix, senyor Mas, que del context mallorquí o espanyol.

I els nostre greuges actuals tampoc no s'allunyen gaire dels que pot tenir Catalunya. Els transports, per exemple. Un Estat que al llarg de la història no ha fet una altra cosa que mirar-se el melic, frena que Catalunya pugui desenvolupar el seu potencial amb unes bones connexions amb Europa i amb el món. Des d'alentir l'arribada dels trens d'alta velocitat i l'execució de l'eix mediterrani, fins a impedir que l'aeroport de Barcelona sigui un hub internacional.

També amb les balances fiscals la nostra situació és semblant a la de Catalunya. També aquí l'Estat recapta molt més del que després retorna, de tal manera que, com vostès, hem d'assitir a l'ostentació de tantes comunitats mentre les nostres infraestructures i els nostres serveis estan sota mínims. La diferència, això sí, és que mentre vostè, com a president, denuncia aquestes situacions i vol fer valdre els drets dels seus ciutadans, a ca nostra els governants són mesells, sotmesos als interessos d'un poder central que ho devora tot i no crea res.

La mateixa cosa succeeix amb la llengua de què som hereus. Mentre vostè la defensa davant les agressions polítiques, i també tecnològiques, que amenacen la seva normalitat i la seva continuïtat, els nostres governants la tracten sense escrúpols, decidits a l'arraconar-la a l'ús domèstic. Saben, com tothom sap, que la manera de protegir una llengua és assegurar el seu ús públic i per això el dificulten.

Si, com desitjo, aquest estiu torna a Menorca i ens ofereix el pregó de Fornells, permeti que li avanci un canvi important que observarà a l'illa. La voluntat de protegir el territori que fins ara singularitzava el model menorquí, i que potser vostè, venint de Catalunya, trobaria fins i tot exagerada, ha donat pas a un liberalisme extrem que posa en perill la continuïtat del fràgil equilibri territorial de l'illa. Les noves lleis semblen fetes perquè desaparegui.

Però per sobre d'aquestes contingències, el que li volia expressar és la meva preocupació per una política de distanciament progressiu entre Menorca i Catalunya que, a poc a poc, es va escampant per l'illa i que naturalment no prové del poble, però que el va amarant lentament.

És una política irracional, que va en contra dels interessos econòmics i culturals dels menorquins i, si m'ho permet, en contra de la nostra dignitat de poble. Com es pot concebre un poble, una comunitat, que s'ha d'explicar a ella mateixa prescindint dels seus orígens? I que per fer-ho ha d'obviar les evidències i tergiversar les realitats?

La veritat, president Mas, és que així i tot confio en la lucidesa dels meus conciutadans i que sabrem superar aquest tràngol com, en el passat, en vam superar d'altres. Hi ha un fet que poques vegades s'explica als menorquins i és que de cada 4 turistes que vénen a l'illa, 1 és català, sense comptar els teòrics residents..., i que els escassos productes que encara fabriquem, majoritàriament arriben a Catalunya. I no cal que li digui, els nostres creadors, músics, poetes i científics, saben que sempre ens quedarà Catalunya.