Biniatrum Nou, vaques suïsses i arrelament a la terra

BINIATRUM NOU
Una mica més endavant de la tanca de s'era, i pel mateix costat, arribam a l'entrada de Biniatrum Nou, terreny comprat farà catorze anys per Joan i Llorenç Morlà Coll, germans d'en Miquel "de Santa Bàrbara", que ja coneixem.

Biniatrum Nou fa devora quaranta hectàrees, pràcticament el doble que el seu homònim Biniatrum Vell. Té mitgeres amb la carretera de cala Galdana (pels horts que mena en Miquel), amb el tros dels germans Carreras "es Moliners" (encara que són fusters), amb el picadero d'en Marcona, Binimassó, Son Martorell, Son Gornesset, el Camí Reial i Biniatrum Vell.

Dels boers cap a migjorn, s'estén una suau i extensa pendent vers la mar esquitxada de casats de lloc, que em descriuen de llevant a ponent, amb les cases que eren de Son Martorellet (avui restaurant el Gallo), la caseta dels germans Carreras, Son Martorell (blanc), Calafi Vell (més enrere), Binicalsitx, Son Triay (vermell), Son Gornesset, i cap a darrera aquest lloc Binimassó. I com a fons, mar enllà del canal, el perfil muntanyenc de Mallorca sembla a tocar. Els vespres veuen els llums de la vorera de l'illa veïna.

De la zona que mena en Miquel cap avall passa un canal que s'estira cap a Binimassó. D'una llargària semblant al de Son Gornesset –que coneixerem– i una mica més estret, en solca el seu interior el torrent que va a parar a un avenc de Binimassó. La saviesa popular assegura que va a sortir a la font de Son Fonoll. Son pare dels Morlà contava que de temps enrere, en un dia d'aiguada, havien fet la prova de tirar-hi paús (pallús: palla petita) i també sang de be, així havien comprovat que l'aigua de l'avenc sortia a l'abundosa font de Son Fonoll, del barranc d'Algendar. De fet, quan es va obrir la urbanització de cala Galdana es servien d'aquesta font.

VAQUES SUÏSSES
Els germans Morlà són propietaris i pagesos alhora d'aquesta finca, dedicada bàsicament a la producció lletera. Per aquesta finalitat van reconvertir el boeret i l'establa de devora el camí en casa seva, sense augmentar volums. També van construir els moderns boers, sala de munyir i magatzems de l'explotació, on podem veure un parell de tractors, remolc i altres estris necessaris per a la seva feina.

Sembren raigràs, xivada i ordi per mantenir el bestiar boví, tant a les seves terres com a les tanques de conradís de Biniatrum Vell, a excepció d'una pleta a ran de les cases antigues. Davant l'entrada de ca seva, a la dreta del camí Reial, veim un pla gran sempre ben conreat. Enguany ja han segat el farratge, tant per compondre la sitja com per fer les bales, que tenen plastificades i en formació.

També conreen un poc de blat, però evidentment no és per fer pa, tampoc no hi ha molins. Com he endevinat, és una pastura per a les perdius que "administra" un amic seu. A part de la funció cinegètica, també podríem veure en aquestes taques esparses de blat, un recurs que facilita la diversitat biològica.

Una particularitat de la vaqueria de Biniatrum Nou és la raça del seu bestiar boví. A la majoria de llocs de Menorca predomina de fa dècades la vaca holandesa o frisona (blanca i negra, pels neòfits), encara que també estan ben representades altres races, com la xarolesa (sobretot per engreix), i també ha recuperat posicions l'autòctona vaca vermella de Menorca. En aquest lloc la major part de les vaques són de raça suïssa, i més concretament de la "parda alpina", originària dels Alps suïssos. Fa més d'un segle que es va estendre a amples paratges de bona part d'Europa, Àfrica i Amèrica, amb bona presència a la cornisa cantàbrica peninsular, Pirineus catalans i altres zones, com Menorca, on avui en dia se'n troben a ben pocs llocs, llevat d'una vaca escabellada. Tenen brau de la mateixa raça –de bon caràcter– dedicat a la reproducció natural, encara que també practiquen unes quantes inseminacions artificials cada any per evitar la degradació genètica, i sense mesclar-la amb altres.

La vaca parda alpina és de tipus mixt, apte per produir carn i llet. La seva producció lletera és inferior a la frisona, duen entre vint i trenta litres de llet. A canvi, destaca per una notable capacitat d'engreix tot aprofitant qualsevol tipus de farratge.

Actualment munyen vint-i-cinc vaques, per bé que a l'estiu en solen llevar un parell. Al costat de la moderna sala de munyir disposen de dos dipòsits, d'uns 1050 i 1250 litres, per acumular la llet. En compensació per la inferior quantitat lletera respecte d'altres races, la vaca suïssa dóna una major qualitat, un rendiment en greix superior, característica que la fa molt apta per a la seva destinació, la dinàmica indústria làctia dedicada a l'elaboració de formatge i mantega de Sa Canova, ubicada en el polígon industrial de Ferreries.

Darrera la foto dels tres germans podem veure unes quantes braves de molt bona planta. Dins una establa de la païssa, quatre vedells petits mantenen una fraterna relació amb el moix de la casa, que a l'hivern acostuma dormir-hi al damunt a la recerca de la seva escalfor. Davall els boers tenen vedells triats en tres edats, els sis més crescuts són de set o vuit mesos. Aquests els sacrificaran en arribar als nou o deu mesos, cap el juliol, destinats a la carnisseria i casa de menjars preparats ferrerienca de can Febrer Serra. Bon paradigma de l'incipient moviment favorable al "slow food", lligat a la producció i consum de quilòmetre zero.

D'altra banda, la formatgera de Sa Canova torna a cada proveïdor de llet la part proporcional del serigot residual, que d'aquesta manera no és llançat canonada avall cap a la depuradora, i a més té una nova utilitat. Cada quinze dies els arriba un camió amb serigot, que s'aboca dins uns dipòsits situats a un costat de la quintana. Per una canonada arriba a les solls, on només han d'obrir l'aixeta a cada una en el moment oportú. Allà crien porcs blancs, en podem veure de diferents edats, que en el seu moment acabaran a l'escorxador de Maó.

En Joan Morlà Coll, és el major dels dos germans, ja ha complert els setanta anys. En Llorenç és una mica més jove, el mes passat va arribar als seixanta-cinc. Els dos van néixer a Santa Bàrbara i sempre han viscut al camp. Si ho deixessin en aquest moment serien com un ferrer sense carbó. La seva intenció, és continuar un poc més amb l'explotació, és el que a ells agrada. He assistit, no sense una certa recança de part seva, a l'acte, gairebé litúrgic, de munyir les vaques. Per jubilar-se hi haurien de posar pagès i mos en podem anar d'aquí dalt, cosa que no els fa gens ni mica d'il·lusió, o sigui que possiblement llevaran unes quantes vaques o cercaran qui els doni una mà d'ajuda. La seva fidelitat a la terra és incombustible, per damunt de l'edat o els interessos.

Mentre ells mediten el seu futur, nosaltres alçam l'armella i reprenem el camí. Dijous que ve ens hi retrobarem.