Benvolgut amic. Els seus escrits sobre turisme, considerats per ordre cronològic, mostren un cert canvi d'accent. Si als textos més antics vostè en destaca els perills —la desfiguració del paisatge, el risc de despersonalització i vulgarització dels pobles envaïts per la massa—, més endavant va tendir a un plantejament més en positiu, centrat a formular suggeriments i a destacar les oportunitats. Aquesta progressió es veu, per exemple, quan parla de Grècia: a 'Les illes gregues', que va escriure després d'un viatge realitzat l'any 1956, vostè lamenta la pèrdua de qualitat de vida dels habitants d'aquelles illes a causa de la invasió turística, i arriba a dir que «es comencen a sentir les converses relacionades amb el confort, i ja se sap: quan es parla de confort, és que hom viu molt malament i que tot és aproximadament una merda». Una dècada i mitja més tard, en publicar 'Grècia, notes per a principiants escrites per un principiant', alaba el progrés del turisme en aquest país, i justifica la seva guia com una eina per facilitar-hi l'accés. Hi suggereix un itinerari concret, i procura orientar l'interès del lector cap al turisme cultural, observant la feina que caldrà fer per adequar les visites i la interpretació dels abundants jaciments històrics, i elogiant els treballs arqueològics, tant els d'iniciativa grega com els realitzats per institucions i universitats estrangeres, perquè incrementen el capital cultural i el potencial turístic del país.
Els paral·lelismes amb l'evolució del turisme a Menorca són obvis. També aquí hem tingut el debat sobre l'equilibri entre el desenvolupament del turisme i la preservació del paisatge i la identitat de l'illa. Avui tothom coincideix a valorar el turisme cultural com un sector que es troba als inicis, un tresor en brut al qual s'hi han d'abocar tota mena d'esforços. Per açò, perquè no és un tema polèmic sinó de consens, trob sorprenent i lamentable el que vaig descobrir encara no fa un mes.
Amb un grup d'estudiants de Secundària havíem d'anar al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, i volíem sol·licitar una visita a la Xarxa Menorca Monumental. Vaig cercar la informació al web del Consell Insular, i vaig topar amb el primer obstacle: l'enllaç de Cultura em dirigia a una pàgina inexistent. Vaig provar de trobar un contacte a través del portal turístic general de Menorca, però més enllà d'una notícia genèrica sobre la rellevància i l'interès del patrimoni arqueològic de l'Illa, l'enllaç per obtenir més informació tampoc no duia enlloc. A base de pernejar una bona estona a través del cercador d'internet, a la fi vaig trobar l'accés a la Xarxa Menorca Monumental. Però rai, la informació no està actualitzada, i les dades de contacte són totes errònies: el nom de la persona de referència correspon a una tècnica que va ser acomiadada per la Fundació Destí Menorca, el telèfon que apareix ha estat donat de baixa, i l'adreça de correu electrònic no està operativa, de manera que qualsevol missatge és retornat al remitent amb una notificació inequívoca: aquesta adreça ja no existeix.
A la fi, gràcies a coneixences personals, vaig aconseguir parlar amb un tècnic de patrimoni del Consell Insular. Però com hi hauria pogut arribar un turista? El tècnic es va oferir amablement a obrir-nos el centre d'interpretació de Torre d'en Galmés. Tanmateix, ens va dir que aquest servei ha estat clausurat: a partir d'ara només l'obren per a visites concertades, però no per al turisme general.
N'Alèxia, quan li vaig contar la facècia, se'n feia creus: "Açò és que no volen que venguin turistes", em va dir amb un to irònic inusual en ella. Però jo encara estava massa mosquejat com per agafar-m'ho amb rialles i em vaig llençar a fer preguntes que ella no em podia respondre: de què servirà que la cultura talaiòtica de Menorca sigui declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO, si els governants actuals són incapaços de mantenir el que s'ha fet fins ara? Com és possible que, en el pitjor any econòmic de la història contemporània de Menorca, aquests irresponsables no facin tot el possible per apuntalar tots els flancs del sector que pot salvar la temporada, inclòs el turisme cultural? Com poden ser tan bèsties de maltractar els turistes i no veure que açò es traduirà en desafecció per Menorca?
Bon ball tenim. Si el Consell fos una empresa privada, ja haurien tret els seus responsables al carrer, per inútils i per mantes. Confiem que els falti temps per espenyar gaires coses més.
Fins la setmana que ve, si Déu vol.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.