El valor de l'educació és immens. En l'informe que la Comissió Internacional de l'educació per al segle XXI va elaborar per a la Unesco (presidida per Jacques Delors) s'hi diu que front als nombrosos reptes de l'avenir, l'educació constitueix un instrument indispensable perquè la humanitat progressi caps als ideals de pau, llibertat i justícia social. També s'hi fa un esment especial als polítics, recordant-los que l'educació constitueix un be col·lectiu que no pot regular-se mitjançant el simple funcionament de mercat.
Ahir na Beatriz ens contava que ja no pot dur el seu fill de 2 anys, en Kevin, a l'escoleta, perquè no pot pagar-ne la quota. Hauria de sol·licitar una beca i es veu que en aquests moments tampoc no se'n pot disposar. No se'n pot avenir.
A ella li mancarà poder-se estar en aquest lloc on s'hi sent acollida, integrada i acompanyada en l'educació del seu fill. La seva mestra, na Maria, sap que per a aquest infant, com per a tots els altres, l'escola esdevé un agent educatiu de primer ordre que de manera col·laborativa amb les famílies afavoreix la seguretat i l'equilibri emocional dels infants.
Al mateix temps, na Tònia, la directora del centre, està de cada vegada més preocupada fent nombres per al pagament de les nòmines mensuals (ja retallades, com passa actualment a moltíssims treballadors si tenen la sort de ser-ho) a les seves companyes d'equip: si les famílies no poden pagar, l'escola no pot subsistir i fer front a les despeses implícites del centre.
L'escoleta va néixer per atendre a tothom i ara serà només per als que la poden pagar. Abans les famílies eren autosuficients per a l'educació dels fills fins a l'hora d'aprendre a llegir i escriure. Ara, les famílies es poden trobar amb mancances de recursos culturals, essent de cada vegada més reduïdes i fràgils. Els requeriments socials i escolars exigeixen que els infants arribin als 6 anys amb moltes capacitats desenvolupades i no anar a l'escoleta abans dels dos anys pot suposar desigualtat d'oportunitats. I en molts casos, aquesta desigualtat pot quedar marcada de manera definitiva.
En aquests moments, és als Ajuntaments als qui pertoca assumir la major part de la responsabilitat d'oferir aquest servei de primera necessitat social i educativa sense tenir capacitat econòmica per poder-hi fer front i, mentrestant, el Consell Insular de cada vegada se'n desentén més d'aquesta qüestió.
A tots nosaltres ens preocupen els nostres companys, que potser enguany es trobaran igual que moltes altres persones, sense treball. Una baixada d'escolarització suposa una baixada de llocs de treball. A tots nosaltres ens preocupen les famílies com la de Beatriz, que estan en una precarietat econòmica insostenible. Però a tots nosaltres ens preocupa per damunt de tot en Kevin, com tants infants més, que de manera silenciosa es troba en una desigualtat social injusta que el priva de l'accés a l'escolaritat.
I tots nosaltres volem oferir-li a ell, i a tots els infants, l'oportunitat de ser escolaritzats, en uns centres de qualitat com els que s'han aconseguit en la nostra illa a força d'anys, esforços i convenciment, on el teixit social des dels 70 s'ha trenat al voltant de les escoletes com ho demostra l'origen associatiu de la major part dels centres. I volem oferir a aquesta família, igual que a totes les altres, l'oportunitat de sentir-se part de la comunitat educativa de Menorca.
I com que no volem fer cap passa endarrere, ben al contrari, volem seguir avançant i apostant per una educació de qualitat, ens mobilitzarem aquest dissabte tots, famílies i docents, per defensar l'educació. Dissabte ens trobarem a les 12 h davant el Ramis.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.