Bipartidisme

Segurament em feia ser dràsticament contrari al bipartidisme el fet que les meues conviccions polítiques no encaixen amb les de les dues forces polítiques amb més representativitat a les Illes Balears (tot i que seria absurd dir que em trob a la mateixa distància de les dues, especialment des que l'extrema Espanya ha assaltat el poder dins el Partit Popular). Però el projecte nacional del Partit Socialista és a una gran distància del que particularment consider que seria just i raonable.

Però una cosa són les conviccions més profundes i una altra la consideració sobre què podria funcionar millor. De fet, per exemple, al Principat de Catalunya, ara mateix, s'estan fent moviments importants per intentar avançar cap al bipartidisme. Per on falla, aquest model, a Catalunya? Falla, bàsicament, per l'esquerra. Hi ha una força catalana de tall liberal conservador que podria ser un dels dos pilars d'un futur bipartidisme al Principat: em referesc, per descomptat, a Convergència i Unió.

A l'esquerra, emperò, hi tenim el PSC (vinculat orgànicament amb el PSOE), Iniciativa (associats amb un partit també d'àmbit estatal espanyol), ERC, SI, les CUP, etc. El gran problema perquè s'articuli un Partit Demòcrata a la catalana és la vinculació orgànica del PSC amb el PSOE. Si se'n desvinculàs, i s'arribàs a articular una mena d'Ulivo amb la resta de forces polítiques esmentades, a Catalunya podria funcionar, amb el permís del PP, quelcom semblant a un bipartidisme: CIU i, posem per cas, Partit Demòcrata.
L'escull principal per arribar-hi és la qüestió nacional. Si no existís la vinculació espanyola del PSC, tot resultaria molt més fàcil. Si, existint, s'optàs per tirar endavant el PD, com volen una part dels líders històrics del socialisme català, podríem anar a un doble bipartidisme (dos partits més grans, d'obediència catalana: CIU i, posem, PD; i dos partits més petits, d'obediència espanyola: PP i, posem, PSC-PSOE).

A les Illes Balears, mentre existeixi la qüestió nacional de fons, el bipartidisme no seria desitjable. Perquè, a hores d'ara, el bipartidisme més factible seria PP-PSOE (és a dir, el que converteix les Balears en una sucursal d'Espanya). Per als que tenim unes conviccions nacionals que difereixen d'aquest model, encara ha de créixer un doble bipartidisme (PP-PSOE, d'obediència hispànica; i CxI –o com es digui quan s'ajunti amb la Lliga, el partit que faci en Pastor i companyia -PSM- amb tots els adlàters que els amics socialistes mallorquins i menorquins trobin pertinents). Tot a l'espera que el segon bipartit vagi agafant força i desplaçant, amb sang, suor, llàgrimes i l'esforç que sigui necessari, el primer, a hores d'ara clarament majoritari.

Fixem-nos que, mentrestant, amb un bipartidisme corregit, com el que tenim a les Illes Balears, fora de l'oportunitat que donen les coalicions àmplies d'esquerres i nacionalistes, l'única força política que té opció és el PP. Amb un sistema bipartidista pur, a les Balears, en les condicions polítiques que tenim actualment, sempre governaria el PP. Perquè això canviï ha d'avançar amb força el bipartit en clau baleàrica. I fer forat entre els votants regionalistes del PP i entre els sectors federalistes o sobiranistes que, per una mera qüestió pragmàtica, voten el Partit Socialista.

Quan solucionem el contenciós nacional, potser sí que haurem de treballar per un bipartidisme més governable i operatiu. Mentrestant, ara no toca, que diria el president del peix al cove.