La roja, La roja!

– Quina feina més difícil que m'han encomanat! –va exclamar na Socorro, assessora del conseller–. Pura artesania lingüística!

– I precisament a tu, que vas treure un 3 sobre 14 a la selectivitat! –li va envelar na Nataixa, ara auxiliar de tercera per repressió política, que es veu que avui no estava de bon humor.

– Però jo he arribat a assessora de conseller i tu no –li va replicar na Socorro mentre s'allisava la falda–. Però per una vegada me podries ajudar. Mira, he de repassar totes les cartes, informes i notes internes... que ha rebut el govern de les Colònies d'Ultramar aquests darrers mesos...

– Amb la incontinència dels nostros polítics, açò vol dir un caramull de papers! –va respondre na Nataixa mentre es posava les mans al cap.

– I tant –va reconèixer na Socorro–. Però és una feina molt important, d'alt interès nacional. I no et pensis que ha estat idea del conseller...

– A no? –va interrogar na Nataixa, definitivament interessada per aquella feina i conscient que estava penetrant en els serveis d'intel·ligència del règim.

– No –va respondre na Socorro rallant tan fluixet com podia–. Ve de Madrit, d'aquell que més comanda a pesar des conco Asnar, que ara li ha agafat mania...

– Ah! –va exclamar na Nataixa dedicant una mirada al nostro espia, que ja l'estava rondant. Avui l'homo anava disfressat una altra vegada d'interventor alemany, amb el seu vestit negre. I ja és sabut que a les dependències dels governs espanyolistes, quan en judiquen un, siulen i fan veure que no existeix.

– Mira –va continuar na Socorro, simpàtica com sempre que havia de menester ajuda–, ho hem de llegir tot i allà on surti el verb intervenir o la paraula intervenció, els hem de substituir per unes altres...

– Vam si ho he entès –va respondre na Nataixa mentre allunyava l'espia amb una manotada–. Si trob escrit "La banca espanyola ha estat intervinguda per Europa"...
– Ho hauràs de baratar –va continuar na Socorro–, per exemple, per "En Recoi ha aconseguit controlar Europa". També ho podries baratar per "Gran èxit de Recoi a Europa". Ja pots veure que no és difícil.

– No, sembla que no –va respondre na Nataixa sense poder amagar les rialles i acceptant per una vegada una aproximació de l'espia–. I si trob, i és un altre exemple, "La intervenció dels bancs l'haurem de pagar entre tots", què he de posar?

– En aquest cas... –va replicar na Socorro mentre es gratava el braç pensant la resposta–, ho hauries de canviar per "La premsa canallesca sempre diu mentides".

– Idò sí que és fàcil! –va respondre na Nataixa–. Qui ho havia de dir que fos tan bo de fer amagar la realitat! I açò és tot? –va afegir mentre intercanviava una mirada potser massa tendra amb l'espia.

– Mem! –va exclamar na Socorro– Hi ha una altra paraula que tampoc no agrada gaire al gobierno. I és rescat i rescatar. Però no en el sentit que et penses, sinó en el sentit d'humiliar la nostra nación nación. Per exemple: "Europa obligada a rescatar l'economia espanyola, a la vista que el seu govern no se'n surt".

– Què fort! –va replicar la russa–. I així, en aquest cas, què hauríem d'escriure?

– És de manual, Nataixa –va respondre na Socorro, que es creixia per moments–. Ho hauràs de canviar per "Europa és rendeix davant l'eficàcia d'Espanya, que no para de donar lliçons de bona economia... i per açò li regala un crèdit de 100.000 milions d'euros".

– És fantàstic –va respondre na Nataixa–. Deixa'm provar ara a jo... Per exemple: "Espanya ha malversat tants de doblers en obres estúpides, en corrupció i en especulació immobiliària, que finalment l'han hagut de rescatar".

– La trob més tost excessiva, aquesta –va dir na Socorro una mica desorientada–. Però la podries baratar per: "En Tsapatero va esfondra la gran nación espanyola".

– No sé si és ben bé açò –va replicar na Nataixa, a la vegada que es girava i li deia a l'espia, que se li havia aferrat: "Prou!"–. Però posem un altre exemple, Socorro: "Els interventors alemanys controlen l'Espanya rescatada, perquè amb tant de xoriço manyuclant la caixa, estava a punt d'enfonsar l'euro".

– La roja, la roja! –va exclamar en aquell moment el conseller de la cosa, que acabava d'entrar al despatx–. Este año vamos a dar un palo al futbol europeo, aunque tengamos que hacerlo con jugadores catalanes!

I no haureu de menester que us ho tradueixi perquè, gràcies al govern de les Colònies d'Ultramar, finalment podreu aprendre a rallar en castellà. Uf, ja era hora!