TW
0

Finalment s'ha inaugurat amb un cert consens d'aprovació, una inversió tan important i sobre la qual es podia dir que potser no era precís afectar tant de territori, deixant sense visibilitat el poble i el polígon de Ferreries a dins de la ruta central de l'illa, i que la seva construcció no ha beneficiat en absolut les empreses i treballadors locals, ja que, segons sembla, la maquinària i la mà d'obra han vingut de fora i residit fora del poble.

Si mirem aspectes negatius, voldria parlar d'un detall que s'hauria de repensar. La seguretat dels cotxes durant la nit es pot prevenir correctament amb senyals reflectants, en comptes dels enllumenats que s'estan implantant actualment als nous viaris o rotondes. No es necessari, hauríem de recordar que la factura es paga i, que en un entorn Reserva de la Biosfera com Menorca, s'ha de respectar l'espai rural com a entorn que a la nit està fosc i en silenci. Aquest és el seu estat natural. El privilegi de poder observar el cel requereix eliminar llums innecessàries, com ja en tenim i podem veure a la sobredimensionada rotonda de camí cap as Migjorn, a un entorn de gran qualitat que de nit hauria d'estar fosc. No hauríem de seguir malbaratant el paisatge nocturn amb llums innecessàries.

Si mirem aspectes positius, el desviament de Ferreries té resolts tots els serveis, enjardinament, conducció d'aigües, etc., i sobretot, té unes pendents i enllaços ben dissenyats. Pensem en la carretera Maó – Alaior, feta damunt l'antic camí de carro que s'ha anat reasfaltant sense canviar les pendents antigues, que descriuen una serra, constantment anant amunt i avall. Aquest tram requereix en la futura millora del seu traçat una important correcció de les pendents, desmuntant els punts alts i reomplint els baixos, per augmentar la visibilitat i adaptar la xarxa viària a les necessitats d'avui, molt diferents de quan en Richard Kane la va definir en el segle XVIII. El nou desviament de Ferreries és una referència de com fer el disseny a tota la xarxa.