TW
0

He agafat la calculadora per saber què són 23.500 milions d'euros. Per aquells que encara tenim la pesseta al cap, són 3,9 bilions. Ho posaré amb tots els zeros, per a fer-nos una idea més real: 3.900.000.000.000 de pessetes. Aquesta és la quantitat que ara sembla que haurem de deixar a Bankia, aquest banc polític que resulta que ha fet les coses malament i a qui ara entre tots hem de tapar les vergonyes.

Algú em dirà que noltros, el poble ras, no som economistes, i no tenim ni idea de nombres, bancs i totes aquests històries. Els accepto l'observació, però açò no em lleva la legitimitat per criticar que amb els nostres doblers es rescatin bancs i, en canvi, es retallin mestres, metges i ajudes a la dependència.

Amb els nostres euros, els que pagam i que a vegades fan que no arribem a final de mes, s'ajuda a qui ha obrat malament al seu negoci, i en canvi se saturaren les aules i els jubilats hauran de pagar per les seves medecines. Si jo muntés una empresa i m'arruinés perquè he errat en les meves decisions, vindria l'Estat a rescatar-me amb els doblers de tots? No. Idò, per què als bancs sí?

Em diran que faig demagògia, i que no som un entès. Però és que resulta que com jo, hi ha milers de persones, que som els qui legitimam, en teoria, els qui prenen les decisions, i aquesta decisió, per variar, no estava a cap programa electoral.