Vés alerta amb sa meva dona

Mentrestant, el nostro espia assistia a l'espectacle disfressat d'al·lot que fa 29 dies que té el mestre de baixa i encara no li toca substitut. Temps difícils per a l'espia: ara s'ha de disfressar de la cosa més visible i escandalosa perquè els governants siulin i facin veure que no el veuen.

Açò sí, na Nataixa (Rasputinova, ja ho recorden) estava disposada a fer-li una classe de cultura general. Però ja ha passat una setmana i la conselleria continua amb la seva activitat febril... per crear llocs de feina.

– Açò no m'ho pot fer, vostè! –va exclamar l'assessora Socorro amb els ulls inundats de llàgrimes– Açò no m'ho pot fer!

– Es la fuerza del destino (que volia dir: "Mira, tal dia farà un any" –va respondre el conseller, posant cara de circumstàncies.

– Què és que qualcú ha pres mal? –va demanar na Nataixa mentre treia el nas per la porta del despatx.

– Aquest mal homo que me vol aplicar la reforma laboral –va exclamar na Socorro mentre li regalimava el rímel per les galtes–. Em fot as carrer!

– No seas exagerada, mujer (que volia dir: "Entre noltros, tampoc no mos farem mal") –va replicar el conseller mentre desviava els ulls cap a la gran gavina blava que penjava de l'esperiment–. Qualque cosa et trobarem!

– Aquesta si que no me l'esperava –va dir na Nataixa, disposada a no intervenir. I va tornar a la seva taula, devora el nostro espia. L'homo avui anava "a lo grande". S'havia disfressat de Bankia, de tal manera que, com que tothom sabia la magnitud del seu problema financer, feien veure que no l'havien vist i dissimulaven carregant-se l'estat de les autonomies.

– Tienes que entenderlo, Socorro (que volia dir: "Els claus han d'entrar per la cabota") –va continuar el conseller–. Tu ja saps que la família és una unitat de destí. I quina cosa millor que poder treballar amb la meva parella? Farem feina nit i dia.

– És una cosa molt lletja, açò que diu –va replicar l'assessora mentre es mocava amb un clínex amb essència d'àole vera–. Col·locar la seva dona en el lloc meu.

Però que no ho veu, que ni noltros mos podem permetre aquestes cacicades?

– ¿Cómo que no? (que volia dir: "Com que no?) –va replicar el conseller fent posat de xulo de cap de cantó–. Jo ja ho he fet i no veig que el president de la gomina hagi xistat. I ara allò que toca és resoldre el teu problema, Socorro.

– Em faré del sector dissident –va respondre amb ràbia l'assessora mentre alçava el cap com si estigués disposada a morir per la causa– i tornaré a defensar aquestes illes i la seva llengua com tots els marginats del partit!

– Pues lo tendrías peludo (que es pensava que volia dir: "Idò ho tindries magre, per trobar feina") –va replicar el conseller mentre es mirava el rellotge, preocupat perquè arribava tard a la festa dels promotors de la destrossa d'es Trenc.

– Idò diré a tothom que aquest govern no fa res del que va prometre –va continuar na Socorro, que és evident que estava molt afectada–. I que aquest país que predicam es tan ridícul que no solament na Merkel, sinó que fins i tot na Cristina de l'Argentina se li pixa a la cara!

– Pero querida (que volia dir: "Però estimada) –va replicar el conseller cada vegada més nirviós per l'hora–. Si tot això que dius ja ho sap tothom! Mem, mira que farem. Tenc un amic a l'Illa de les Vaques, un miniconseller, que té l'encàrrec especial de fer contents uns quants terratinents.

– Ai Déu meu! –va respondre na Socorro mentre es posava en guàrdia alçant la pitrera– M'envia a l'illa aquella tan avorrida que no té ni turistes borratxos ni discoteques a les platges, i que hem condemnat a la invasió de la lagarta peluda?

– Sí –va haver de reconèixer el conseller–. Però tot això canviarà, ja ho crec que canviarà. El meu amic s'ha cercat un assessor i n'ha trobat un de tan bo que fins i tot està imputat per presumptes delictes penals de falsetat document i tràfic d'influències...

– Però si diu que ja té assessor –va respondre na Socorro sense entendre res–, quines possibilitats tenc, jo?

– Mejor dos que uno (que volia dir: "Ja no vindrà d'un) –va respondre el conseller–. A l'Illa de les Vaques ja s'estan acostumant a que tot és possible, dona! Així és que ja està decidit, tu també l'assessoraràs. Junts fareu un pla urbanístic de l'illa que no el reconeixerà ni sa mare.

El conseller va deixar na Socorro reflexionant i després de posar-se una mica de gomina, per estar a la moda política, va partir cap a la festa d'es Trenc. Però abans va dirigir una paraules a na Nataixa, intentant no mirar l'espia disfressat de Bankia.

– Nataixa, mañana se incorpora la nueva asesora que he designado –va dir–, que casualment és sa meva dona. Així que, vés alerta.