La subtilesa d'una arbitrarietat

La subtilitat de les pretensions del Consell Insular

De la lectura del text de l'Acord del Consell de Menorca no es dedueixen sinó una sèrie d'intencions correctores inconcretes, però amb una gran càrrega de profunditat. Vegem-ne alguns exemples:

Què vol dir el punt 10 quan acorda "Corregir les condicions del punt 3 de l' article 20 al PDS de Carreteres i de l' art. 24 a instal·lacions esportives"? Em sembla que (deixant de banda la qüestió de les carreteres) el que es pretén amb aquest punt és afavorir la creació de camps de golf (però sense especificar-ho clarament), perquè, corregit l'article 24 esmentat, l'aprovació d'aquests dependrà tan sols d'una Declaració d'Interès General favorable, que serà alhora competència del conseller d'Ordenació del Territori, ja que el Real Decret 2/2012 té una disposició derogatòria que deixa sense efecte, entre d'altres, l'article 8 de la Disposició Addicional tercera de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. Tot, doncs, quedarà en mans del Conseller d'Ordenació del Territori, que podrà aprovar la Declaració d'Interès General encara que el projecte que es presenti no transcendeixi els "interessos individuals" del qui el sol·licita, la qual cosa és, com a mínim, molt criticable.
Què vol dir el punt 11 de l'Acord quan parla de "Corregir les regulacions de les regles 3ª, 4ª i 5ª de l'art. 34 (places i densitats)"? Jo entenc que l'únic que es pretén amb aquesta correcció és eliminar les limitacions que fan referència a les alçades de les edificacions, la decisió de les quals retornaria als Ajuntaments, entitats que, com recordava al meu anterior article sobre aquesta matèria, són força més dèbils que el Consell Insular. Més encara quan es troben immerses en una economia d'autèntica fallida com l'actual.

Què vol dir el punt 13 de l'Acord quan parla d' "Adequar el sòl rústic protegit del PTI a les categories de les DOT, fent-les coherents amb els àmbits dels futurs plans de gestió (ZIC)."? Difícilment pot voler dir altra cosa que, a criteri del Consell Insular, haurien de desaparèixer les Àrees Naturals d'Interès Territorial (ANIT) i les Àrees d'Interès Paisatgístic (AIP), figures que van ser creades pel PTI (maleït PTI!) al qual els menorquins devem, segons sembla, tots els mals que ens afecten.

Què vol dir el punt 14 de l'Acord quan parla de "Suprimir el catàleg de ERE de la disposició final tercera i regular la tramitació directe pels ajuntaments de les llicències d' obres en sòl rural (rústic) previstes a la disposició transitòria quarta del PTI."? Significa al meu entendre que cal donar via lliure als Ajuntaments perquè decideixin el que vulguin en matèria de construccions en sòl rústic.

No vull insistir més en això, que em sembla ja suficient per veure com el Consell volia fer passar per la porta estreta una sèrie de reformes que no s'han pogut introduir a la Llei perquè, com han dit els serveis jurídics del Parlament, la introducció d'aquests acords crearia, ai!, inseguretat jurídica. Tanmateix, no hi ha inconvenient perquè el Consell aprovi, com pretenia, una "Norma Territorial Transitòria per l'adopció d'aquelles mesures urgents d'ordenació territorial...". Però això ho haurà de fer seguint els tràmits preceptius. Per tant, l'haurà de sotmetre a exposició pública, haurà d'admetre al·legacions, demanar informes de les Administracions afectades, informes d'Impacte Ambiental, etc. Com a mínim, la Norma transitòria haurà de passar pel tràmit legal de dir-nos clarament què volen fer els nostres governants amb l'urbanisme per salvar-nos del marasme on, segons ells, el PTI ens ha conduït.

El cas mallorquí de sa Ràpita

No tenc per costum parlar de la política insular de Mallorca, però, ni que sigui per consolar-nos, he de reconèixer que el Consell Insular d'aquella illa no és menys imaginatiu que el nostre a l'hora de desprotegir el territori. En efecte, els qui tenim ja una edat avançada recordem molt bé la gran defensa que els mallorquins van fer durant la Transició de sa Ràpita, un hàbitat mític a l'illa veïna, situat al municipi de Campos.
El Pla Territorial de 2004 preveia un creixement per a Campos de 19 hectàrees i dues Àrees de reconversió territorial (ART) de grans dimensions (77,6 hectàrees). Durant la passada legislatura, el Pla Territorial de Mallorca (PTM) va ser modificat dos cops, de manera que es van eliminar 465 hectàrees que estaven vinculades a les 19 Àrees de reconversió territorial.

Curiosament, el passat 12 de març, el Conseller del Territori, amb més subtilitat encara que el nostre conseller del ram, va proposar al Ple del Consell una "correcció d'errades" –materials, de fet o aritmètiques- que, segons ell, es van cometre a les dues modificacions anteriors del PTM, errades que –en la seva opinió - podien ser apreciades d'ofici. Una d'aquestes errades materials consistia, ni més ni menys, a haver omès 19 hectàrees de les dedicades a equipaments a l'anterior modificació del PTM. Així doncs, segons el conseller, allí on el PTM deia "2" hectàrees dedicades a equipaments havia de dir "21".

Àpali, idò! A més, el conseller no ha amagat la seva voluntat de construir un nou camp de golf en sòl rústic mitjançant una simple Declaració d'Interès General que no li ha de significar cap mena de dificultat atesa la modificació de la normativa a què abans he fet referència.

Com era previsible, l'anterior consellera d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, la senyora Lluïsa Dubon, que segueix formant part de la Corporació Insular, va desfer amb la seva intervenció al Ple l'enganyifa: "La voluntat política dels que vàrem aprovar aquesta Modificació núm. 2 –va dir- era clara i no ens vam deixar cap xifra pel camí. Per tant, no es tracta d'una errada material. La voluntat era aquesta i aquesta voluntat no va ser qüestionada ni per l'Ajuntament ni pels tècnics responsables. Potser vostès ara volen ampliar aquest àmbit, tenen els vots suficients per fer-ho, però ho haurien de fer amb una modificació de planejament com correspon per tal d'alterar les voluntats dels qui vam decidir el 13 de gener de 2011."

Després d'aquests exemples, em sembla que prou ben contrastats, tots agrairíem als nostres actuals governants que deixessin de banda les paraules ambigües, abandonessin el llenguatge escolàstic i ens diguessin clarament no només el que volen corregir, sinó com ho volen corregir. Tenen els vots i les majories necessàries per dur a terme els seus propòsits. Fins i tot per equivocar-se i fer-nos retrocedir trenta anys. Però res no els eximeix d'haver de cenyir-se a la legalitat dels procediments. És en el respecte a aquesta legalitat on radica fonamentalment la seguretat jurídica.

Un apunt final sobre la crisi

Em deia Lluïsa Dubon, i les seves paraules em semblen d'una gran lucidesa, que la crisi que –en la seva especificitat- pateix Menorca no es deu fonamentalment al PTI (per més que aquest pot ser objecte de canvis). Ella l'atribueix al canvi de model turístic que s'ha produït des del 2000 i al problema que, de llavors ençà, s'ha generat amb les comunicacions aèries. Quan el turisme a Menorca es basava en el sistema dels touroperadors, que contractaven llits i places d'avió, l'illa funcionava acceptablement des del punt de vista turístic, però al fer-se extensiu el baix cost i la programació autònoma dels viatges, s'ha encetat el problema. No oblidem que Menorca és l'illa més aïllada de la Mediterrània Occidental. Eivissa està molt més pròxima a la Península i això permet molt millors comunicacions marítimes i Mallorca és un petit microcosmos amb un milió d'habitants, que funciona amb altres esquemes que li permeten, per exemple, ser la seu d'operacions d'Air Berlín. Per tant, Dubon considera amb raó que el PTI ha tingut poc o res a veure amb la crisi que està patint Menorca. És més aviat el contrari: Menorca, a dia d'avui, si comptés amb bones comunicacions, podria ser una destinació molt ben valorada pels alemanys, que són el col·lectiu que més valora el paisatge i el medi ambient.