L'evolució de les vinyes des Mercadal, es Migjorn i Ferreries (1799-1818)

Pel que fa a la distribució de les vinyes no hi ha grans canvis respecte al 1747: as Mercadal la gran majoria és a Bellamirada, Vilanova i Tirant; la resta és pràcticament tota a pocs quilòmetres del poble (la Ribera, camp roig, Binialmaia, Barbatxí, el Toro,...). As Migjorn els ceps són prop del poble, a Binicodrell i al canal de Binicodrell, altrament dit de les vinyes. A Ferreries, en canvi la vinya es seguia concentrant a Son Gras i Biniatrum, tot i que també es trobava als voltants del poble (Coll Llis, Son Telm i sa rovellada).

Les vinyes més grosses es situaven a Llinàritx i camp roig i Vilanova i alguns llocs, com Binigaus, Algendar i altres sense especificar, mentre que pel costat contrari al canal de Binicodrell i Son Gras les vinyes eren extraordinàriament petites.

El darrer punt de referència d'aquesta època ens el proporciona una font diferent: l'Estadística de Casanello del 1818 que, si bé possiblement també es devia fer amb les declaracions dels propietaris, proporciona una informació molt més completa que inclou l'extensió en quarteres, a més del nombre de ceps i el valor fiscal.

En conjunt als termes del centre de l'illa la vinya arribà a superar les 75 hectàrees. La superfície ocupada pels ceps va créixer un 52% as Mercadal, que és el terme que protagonitza el creixement vitícola, ja que es Migjorn quedà gairebé igual i a Ferreries retrocedí el 22%. La superfície mitjana de les vinyes va tornar a augmentar as Mercadal i a retrocedir als altres dos termes.

En general, es va produir una major concentració de la vinya en paratges molt concrets. As Mercadal, continuava la concentració del nord a Bellamirada, Vilanova i Tirant, que no va créixer gaire. Se li havia afegit un conjunt de vinyes noves que es van plantar al pinar de na Bou, que no sabem on es situava i constitueix la segona agrupació vitícola del terme. La zona de La Cucanya també havia crescut molt, arribant a ser la tercera en extensió. El darrer canvi fou el trasllat de vinyes del poble a terrenys situats més exteriorment, com Binialmaia o el camí nou (segurament el camí d'en Kane). As Migjorn, les vinyes es van concentrar en la zona més propera al poble: Binicodrell, Binicodrellet, Mestai i Na Fratx, per un costat i el canal de Binicodrell per l'altre. Finalment a Ferreries també van retrocedir les vinyes que hi havia prop del poble i gairebé totes les vinyes eren a Son Gras i, en molta menor mesura, a Biniatrum i Algendar.

Tot i que la dimensió mitjana de les vinyes era la mateixa que vint anys abans, les més grans es situaven als paratges on la vinya havia crescut més: Pinar de na Bou i La Cucanya, mentre que a la resta d'indrets la dimensió mitjana havia tendit a disminuir.

Aquest creixement de la superfície ocupada pels ceps es donà a tota Menorca i segurament va tenir la seva causa en la relativa prosperitat que va viure l'illa entre el 1793 i el 1814, un període en què els menorquins es van beneficiar de l'estat de guerra quasi permanent que es va produir a Espanya. La viticultura es va veure afavorida també per la pràctica eliminació de l'aforació dels preus del vi, que va permetre que cresquessin considerablement, superant el llarg període de contenció de preus que havia marcar la segona part del segle XVIII. Tanmateix, la fi de les guerres i, a partir del 1820, la prohibició d'exportar grans, van condemnar a Menorca a una greu crisi econòmica. Els preus del vi van retrocedir fortament i a tota l'illa, i es Mercadal i Ferreries no foren cap excepció, el conreu mai més tornaria a recuperar les impressionants xifres d'inicis del segle XIX que acabam de veure.