Objectius o propaganda

Una qüestió en la que és totalment impossible afrontar els objectius (els que marca la legislació vigent, actualment, a les Illes Balears) i fer-se la propaganda pertinent és la de la llengua. De cara al curs vinent, la Conselleria d'Educació ja ha presentat als estaments educatius la possibilitat d'escollir llengua del primer aprenentatge entre els infants que comencin la seua escolarització. En aquest cas, la propaganda es carrega directament els objectius. Segons la propaganda, el Partit Popular es va comprometre, durant la passada campanya electoral, a fer possible que els pares escollissin, entre les dues llengües oficials, la que volien per al primer ensenyament dels fills i les filles. Buscam en el programa electoral del PP i no trobam per enlloc (sinó ben al contrari) que pretenguin canviar la legislació lingüística bàsica d'aquesta comunitat autònoma (feta, en la seua totalitat, per governs del PP, amb el consens de la resta de forces polítiques). No ho diuen al programa, teòricament en parlen en campanya (no ho puc certificar, perquè no vaig ser assidu als mítings del PP), i immediatament després d'accedir al govern desenfilen l'agulla per tirar-ho endavant. En pocs mesos, idò, es carreguen el consens que havia imperat sobre la qüestió de la llengua a l'Educació durant dècades.

Fins aquí la propaganda. I ara vegem com quadra amb els objectius. L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears estableix que la nostra comunitat dita autònoma té dues llengües oficials: el català, en tant que llengua pròpia de les Illes Balears, i el castellà, per la seua condició de llengua oficial de l'Estat. La Llei de Normalització Lingüística desenvolupa l'oficialitat del català i del castellà i estableix, entre d'altres qüestions, un objectiu bàsic del nostre sistema educatiu: que tots els alumnes de les illes Balears, en acabar la seua formació obligatòria, dominin fluidament, tant oralment com per escrit, les dues llengües oficials de la Comunitat autònoma. Aquestes lleis són desenvolupades per diversos decrets i d'altres cabdal legislatiu, sempre en el mateix sentit.

L'equip d'experts que fa el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) dictamina, en el darrer informe fet sobre la situació al Regne d'Espanya, l'any 2008, que la manera d'aconseguir que efectivament els infants de les comunitats autònomes amb dues llengües oficials siguin bilingües (és a dir, que s'aconsegueixin els objectius que marca la nostra legislació) és optant per un sistema d'immersió lingüística com el que hi ha a Catalunya. Descarten, en canvi, fins i tot el sistema emanat del Decret de mínims a les Illes Balears. I, per descomptat, diuen que amb una legislació com la valenciana l'acompliment d'aquest objectiu resulta totalment inviable.

Tornant a l'esfera propagandística, prèvia a l'execució pràctica, el govern de les Illes Balears està fent camí per eliminar el requisit de conèixer el català per accedir a la funció pública (prou restringit, per cert) i convertir-lo només en un "mèrit", com ho pugui ser, si així es considera oportú, el coneixement de l'anglès, del suec o de l'àrab. Teòricament, es podria considerar com a element discriminatori el fet d'exigir el coneixement de les dues llengües oficials per accedir a la funció pública (haver de conèixer la llengua oficial de l'Estat, emperò, mai no és discutit). I tornen a embolicar fil amb un avantprojecte que pretén redireccionar la Llei de la Funció Pública, tot rebaixant el requisit de coneixement de la llengua catalana per als servidors públics.

Una vegada més la propaganda es carrega l'objectiu. L'objectiu legal, entre nosaltres, en la interrelació lingüística entre l'administració i els ciutadans, és la disponibilitat lingüística, és a dir, que qualsevol ciutadà pugui escollir, entre les dues llengües oficials, la que vulgui, en les seues interrelacions amb les institucions. Però l'objectiu esdevé impossible –almenys en una part dels casos- si tots els servidors públics no han de conèixer, obligatòriament, la llengua catalana.

Els primers mesos de la legislatura, definitivament, han demostrar, ja a bastament, que el Govern de les Illes Balears, entre complir els objectius o capbussar-se en la propaganda, escull, sense embuts, això segon.