A prop de Carnaval

Una de les converses del dia a casa és sobre les disfresses que ens posarem els pròxims dies de Carnaval. Els al·lots tenen almenys dos moments per a disfressar-se, a Alaior. Una és el matí de dijous jarder, quan fan l'activitat escolar. Enguany ja ho tenen tot aclarit, al col·legi, no debades és l'any de les olimpíades. L'altre moment infantil és el capvespre; volta i ball al poli. M'han dit que enguany no hi seran els Huracán, la qual cosa, si es confirma, trencaria una tradició que deu passar dels vint anys. Ja dic que són parlars de carrer, però el que m'expliquen és que hi haurà un disc jockey. Supòs que posarà música infantil. No sé si això afectarà molt l'assistència, però em pens que no, ja que la festa consisteix en trobar-se disfressats. En Jan està en un mar de dubtes, els seus finalistes són l'arquer (encara no sap si de la part de Guillermo Tell o de Robin Hood), de Darth Vader, el de la guerra de les galàxies, o de guerrer ninja. N'Ona ja té clar que anirà de pirata. Com veuen, cada època té les seves disfresses, i algunes n'hi ha que es mantenen actuals encara que passin els segles. Aquests dies he pensat en les vegades que m'he disfressat, moltes. De l'època a Ciutadella record un any que, amb n'Esteve Mercadal, el sonador, ens vam vestir de "hombres rana" (llavors es deien així). Vam sortir de casa seva, que era pel carrer de Sant Cristòfol, una nit de fosca tancada. Al cap de cantó de Sant Sebastià ens vam envestir amb una velleta, que quasi hi va quedar, del regiró. Un altre any em vaig vestir del Pequeño Saltamontes a "Kung Fu", i el vespre d'anar descalç no va acabar bé. Un any es va fer festa juvenil amb ball a una aula de l'institut (només n'hi havia un), estava autèntic, vestit de la pantera rosa. De l'època maonesa, la disfressa de la que més me'n record, a part de la de policia de la Primera República, va ser la que vam fer el 1987: anaven de Sant Sopar, amb Jesucrist i els dotze apòstols. Si us fes la relació dels qui érem no us ho creuríeu. La festa, de vegades, té aquestes coses: que fas colles que al cap d'uns anys no saps de per on han sortit ni cap on han partit. Després, els darrers temps, el tema de la disfressa s'ha comercialitzat molt, l'enginy, en la majoria de les vegades, ha acabat en les botigues i en mostraris estàndards que volten pel món, que són els mateixos aquí que allà.