TW
0

J a ho deien els romans: "Canis amicus optimus hominis est", és a dir, que el ca és el millor amic de l'home. Es tracta d'una perla de saviesa popular que després de dos milions d'anys segueix sent certa, si més no, inqüestionable. I és que, gairebé ningú posaria en dubte que els gossos tenen sentiment d'empatia i de solidaritat cap a les persones. Sense anar més lluny, aquest diari es feia ressò fa ja uns mesos d'en Mic, el millor antídot contra la soledat dels residents de la residència d'ancians des Mercadal. Un gos amb excel·lents qualitats terapèutiques que ja havia contribuït a la millora física i psíquica dels interns.

Fa just uns dies, estava fullejant una revista, quan, la mà em va tornar enrere capficant-me en un reportatge que em va deixar sobtada. Un centre d'investigació biomèdica en xarxa sobre malalties metabòliques està ensinistrant gossos després de descobrir que aquest amic de l'home és capaç d'anticipar en un 70 per cent les hipoglucèmies dels seus propietaris diabètics, gairebé abans que el mateix ésser humà se n'adoni. Són l'alegria d'una llar, canalitzadors de converses, medicina contra l'aïllament de les persones i ara, a més, assegurança de vida. Una perla cultivada que demostra que aquell anunci de La Primitiva, protagonitzat per un espavilat Pancho, ja parlava de veritats, d'un ca riquíssim i que ara, queda més que demostrat que rics ho són els gossos en l'art de guardar-nos la vida, que tant ens fa falta.