Dia de Reis

Potser és que la proximitat de la diada ens porta a aquells territoris de la tramuntana.

Potser la silueta del sant patró en el calendari ens diu que és hora de començar amb un altre tema. A les deu de la nit he anat fins els contenidors per a llançar paper, plàstic i vidre, les últimes deixalles de les festes passades. El fred era intens, la lluna d'hivern just guaitava sobre un llit de núvols platejats. Ha estat un dia ple d'emocions, infantils. El vent bufava amb violència i els llums de Nadal anaven i venien. Ningú pel carrer. Tothom a casa. A les taules, les famílies juguen amb els jocs nous i els jocs de sempre. Els fillets obren i tanquen les capces, treuen i estotgen els regals, encenen i apaguen els jocs. Els i les adolescents multipliquen missatges i fotografies pel facebook i expliquen el dia de reis.

Ja no fa falta que es trobin. Els petits no tenen temps per a abastar totes les opcions noves que poblaran els pròxims dies d'entreteniments infantils. Ja tenen ganes que comenci l'escola per explicar als companys allò que els reis els han dut. Malgrat que els temps no són els millors, tots procurem que la il·lusió tengui la recompensa que es mereix i sabem explicar que no tots els desigs es poden realitzar sempre. Aprofitem les festes per educar en la frustració. Vivim una societat profundament frustrada; no ens han ensenyat com superar la frustració. En ocasions pens que la vida consisteix en saber escollir desigs realitzables. Podeu pensar que això pot limitar el desenvolupament de la persona, quan ens posem nosaltres mateixos límits. Però, per altra banda, el simple fet d'assolir una meta, per modesta que sigui, ens ajuda en l'autoestima. I crec que la nostra societat d'avui està molt mancada d'autoestima. Ara, quan ens aproximem als dies de Sant Antoni, quan el debat és la nostra pròpia existència com a comunitat, com a poble, parlarem de l'autoestima, però ho farem des de la frustració.