Dos pescadors negats l'any 1927, una tragèdia narrada en glosa

Aquell fatídic dissabte la barca de pesca "Dos Hermanos", inscrita al foli nombre 8 de la llista 3a de Maó, havia tret les xerxes i es trobava de bon dematí a redossa de la cala de Binissafúller. A bord hi feinejaven, el patró Joan Riudavets Riudavets i els joves mariners Joan Riudavets Jofre –nebot del primer– i Joan Franceresco Catxot.

Aquest "Franceresco" ha estat transcrit per diferents autors com a Francisco o Francesc, però en realitat es tracta d'un llinatge. A la recerca feta l'agost i setembre del mateix 1927 per l'obra del "Cançoner Popular", a la que participà mestre Andreu Ferrer Ginard, hi apareix a Alaior un sabater "i guitarrista molt notable" de 40 anys, de nom Joan Franceresco. Desconec si guarda alguna relació amb el mariner del mateix nom i llinatge, en tot cas, encara hi queda més d'un Fraceresco actualment a Alaior.

Aquell dia el patró envià en Joan Franceresco cap a Maó per terra, carregat amb el peix per dur-lo a vendre a la Peixateria, mentre que els altres dos tripulants farien l'itinerari per mar, ja que el llebeig havia reforçat amb la sortida del sol. Van quedar que si no trobava els seus companys als molls de Maó tornés cap a Binissafúller, voldria dir que la mar havia mancat.

Tant com és feia gran dia, en lloc d'afluixar, el vent reforçava i la mar amenaçava de tancar la cala de Binissafúller impedint-ne la sortida. Davant aquesta possibilitat els dos tripulants restants, coneguts com "es Pilons", va decidir desfer amarres i sortir de port. Però la mar de cada vegada creixia, convertint el petit llaüt en jugueta del temporal. Amb molt d'esforç van passar com van poder per davant els illots de Binissafúller, el cap d'en Botifarra i els illots de Binibèquer, però just haver contrapassat l'escull d'en Caragol la tragèdia surava enmig de les onades desfetes.

Entre cops de mar, encara sotjaven la possibilitat d'entrar a Biniancolla, però d'una capficada la mar els va prendre el timó i, amb la barca sense govern, van perdre els rems i una forta ratxa de vent trencà les veles.

Aquell dia en Pere Villalonga "Seny" i en Joan Pons Canoves adobaven la costa del camí de Biniancolla, que baixa per la marina cap en aquesta cala. Per darrera la punta de Binibèquer van veure aparèixer una vela enmig del creixent temporal. Deixaren les eines de banda per dirigir-se cap a la punta de sa cala. Sense poder fer-hi res, van veure perillar la barca entre les ones mentre el mariner intentava ajudar el seu conco, encara que era pràcticament impossible tractar d'arribar a terra nedant. Davant els seus ulls i la pròpia impotència, la mar va engolir barca i tripulants.

El diari "La Voz de Menorca" del dimarts dia 7 es feia ressò de la tràgica notícia segons les dades facilitades per Comandància de Marina. El patró era fadrí, tenia 45 anys i era molt pràctic en les feines de la mar, vivia amb sa mare i germans en el carrer Santa Cecília de Maó, el nebot tenia 19 anys, era orfe de pare, i sa mare era Magdalena Jofre Grau, natural de Sóller on residia. El nebot vivia amb el seu conco. A més dels testimonis que coneixem, també van viure la tragèdia quatre carrabiners en servei de vigilància, que igualment van veure els nàufrags demanar auxili sense poder fer-hi res. El dilluns venidor el jove Miquel Ferrà Barber, conegut pescador i mariscador, trobà les restes de l'embarcació a la raconada des Esqueixos, propera a Biniancolla. Segons rumors, els dos homes no sabien nedar.

A l'edició de l'endemà, i a petició Pere Riudavets, germà de l'infortunat patró, el diari rectificà aquells rumors infundats: els dos desapareguts sabien nedar. L'altre mariner, Joan Franceresco Catxot, tornava a Binissafúller però en arribar a Sant Lluís van saber del naufragi dels seus companys de pesca. En el correu del mateix dia del succés arribà, procedent de Sóller, la mare del jove Joan Riudavets Jofre.

Quatre dies més tard, el proveïdor de queviures del far de l'Aire, Martí Carbonell Roig, va trobar el cadàver de malaurat patró de pesca Joan Riudavets Riudavets que surava a la punta de Biniancolla. Seria enterrat en el cementeri de Sant Lluís; el seu nebot, que festejava, ja no va aparèixer mai més.
–––
adsintes@telefonica.net