Quid pro quo

La festa és una acumulació de vivències en un espai determinat i caracteritzat com diferent al quotidià, encara que sigui el mateix. Per fer una festa hem de tenir un motiu: fem els anys, ens casem, ens toca la loteria, celebrem el dia del patró, recordem una efemèride local, commemorem un fet històric que creiem que ens identifica. La festa també serveix com a mostrador del que som nosaltres, però, per mostrar, no només hi ha d'haver el qui ensenya; també fa falta el qui mira. La majoria de festes populars tenen un origen religiós que, en el nostre cas, és catòlic. Aquest, al seu dia, es va imposar sobre celebracions de caire pagà, en alguns casos a base de ferro i foc. El component religiós no és el ciment que qualla la diversitat d'opcions que conviuen en una comunitat, sinó una referència acceptada per a no remoure gaire el calendari en el que hem nat i en el que morirem. Malgrat que una majoria de gent no sent religiosament les festes, des de fa molts d'anys s'han acceptat com a àmbit de convivència, sense que es motivi controvèrsia pública sobre aquesta referència a un motiu primigeni. Jo mateix, som una persona agnòstica; respectuosa amb les creences de l'altri, però agnòstica. A pesar d'això no em sent en contradicció amb mi mateix quan cada any faig un diorama amb el Grup de Pessebristes. El faig com a exercici manual de creació humil i també perquè forma part del costumari popular. No obstant, l'increment de la presència dels elements religiosos en les celebracions populars, com ara el llarg cicle de Nadal, però també en altres, pot provocar la ruptura de l'equilibri sempre fràgil. Jo pens que aquest equilibri entre la referència religiosa històrica amb la vivència profana de la festa, desproveïda de sentit religiós, ha estat beneficiós per la religió. És cert que vivim des de fa dècades en una societat secularitzada; aquesta secularització no només ha tingut efectes sobre la presència de l'Església en la societat, sinó que també els ha tingut sobre la militància anticlerical, que no es pot desenvolupar en un ambient secular. Tan mateix, la ruptura d'aquest equilibri en el que ningú no coneix el punt pot provocar precisament això: el despertar d'una expressió anticlerical.