Menorca, la millor teràpia

La gran dependència del sol i platja en la nostra oferta turística, ha anat configurant una estacionalitat cada vegada més marcada. Un temps es treballava en el turisme sis mesos. Des de fa uns anys la temporada es va escurçant. Més llarg o més curt, la cosa és que els negocis turístics, a diferència d'altres activitats econòmiques, han de sobreviure amb els ingressos d'un grapat de setmanes.

En la gran incertesa que comporta viure en un món globalitzat, de cada vegada s'ha escampat més la idea de "salvar la temporada". I s'ha aguditzat també la necessitat de fer més ingressos en manco temps. Aquest fet, sumat a la cobdícia exagerada d'alguns (aquells que pretenien viure tot l'any a cos de rei, havent treballat pocs mesos) s'ha acabat traduint en una pujada de preus exagerada.

Les queixes pels preus desorbitats d'alguns establiments turístics és una notícia habitual a les nostres terres. Això ha anat provocant al final una reacció dels touroperadors, que no han deixat d'aprofitar l'avinentesa de les negatives valoracions dels seus clients per anar imposant el "tot inclòs" en moltes de les seves contractacions amb els hotelers. Així els turistes no tenen sorpreses econòmiques i els touroperadors tenen una eina més per negociar.

Encara que consumir-ho tot a l'hotel fa perdre bona part de l'encant de l'estada a un lloc com Menorca, el tot inclòs ja és una realitat creixent a l'illa, i per tant, no és difícil entreveure que una considerable xifra de negocis turístics (restaurants, botigues, bars...) quedaran pel camí en els pròxims temps.

Però com dèiem, sempre hi ha gent que s'anima a intentar fer altres coses. I així anam veient com, poc a poc, van sorgint tota una altra sèrie d'ofertes turístiques, que ja no depenen tant del sol de l'estiu, sinó que poden tenir un cert recorregut en els altres mesos.

Seria el cas de les ofertes turístiques basades en la salut, o si més no, en la recuperació corporal i espiritual de les persones. La distinció de Menorca com a zona ben conservada, amb la categoria de Reserva de Biosfera, amb un Pla Territorial que va saber frenar alguns creixements desmesurats a la costa i al sòl rústic, són coses que juguen molt a favor de la promoció diferenciada en aquest sector.

La tranquil·litat que es respira a Menorca fora de la temporada punta, té un valor especial per a molta gent que necessita desconnectar del ritme trepidant de les grans ciutats. Passejar pels carrers dels diferents pobles, caminar pel Camí de Cavalls i tants altres itineraris de senderisme que hi podem trobar, visitar platges gairebé solitàries, participar en alguna excursió per observar la gran quantitat d'ocells que aprofiten l'illa en les seves migracions tant de tardor com de primavera, poder accedir a una volta en barca amb vela llatina...

Cada any van sorgint empreses que ofereixen serveis en aquesta línia. I també noves ofertes d'allotjament enfocades cap aquest sector no massiu. Com els hotels de l'interior dels pobles, que rehabiliten cases antigues amb un encant excepcional. Quan es coneixen aquests atractius, es constata que no tenim res a envejar a indrets molt més promocionats per aquest estil d'ofertes.

El problema principal segueix essent el poc suport institucional, perquè fa temps que la política va sucumbir a l'escenificació pública. I no hi ha manera de valorar l'evolució turística en altres paràmetres que no siguin el nombre de turistes. És igual si ara vénen amb tot inclòs, és igual si vénen perquè es dóna doblers públics als touroperadors, és igual si també són les institucions les que sufraguen la promoció turística. Només valoram si hem pujat o no de nombre de turistes. No hi ha manera de calibrar les coses d'una manera més qualitativa.

Pot ser que el temps acabi posant les coses al seu lloc, encara que a curt termini la cosa es presenti difícil i els lobbies de sempre incideixin en excés en les polítiques públiques. Vagi des d'aquí l'ànim a aquells que intenten fer de Menorca un destí diferenciat, sostenible i saludable.