Els avions no són joguines

Tu ja saps que vivim a una illa, és a dir, un tros de terra envoltat de mar. O sigui, que si hem de sortir de Menorca, o ho fem en avió o en vaixell. El més habitual és agafar un avió, però avui en dia, són cars i no en tenim massa. Bé, aquest és un problema que ja ve de molt enfora. Com que som pocs, els senyors que tenen avions no ens tenen massa en compte, perquè no som prou negoci per ells. I clar, si aquests senyors només es miren els doblers, no pensen que noltros necessitam els avions per coses tan bàsiques com anar al doctor, a estudiar o a reunions de feina a altres bandes. Petitó meu, ton pare ja ha sentit moltes vegades allò de que els avions són les nostres autopistes. Es veu, però, que a Madrid, que és allà on comanden, no ho senten, o millor, no ho escolten.

Intentar-te explicar tot el problema dels avions en una carta és ben complicat. Et podria dir que els senyors que comanden aquí van decidir fa anys obligar a uns senyors a posar avions per anar a les altres illes, però no ho van fer bé, perquè resulta que hem de pagar massa doblers per anar simplement a Palma. Anar a veure les teves cosinetes mallorquines, ja ho saps, és prou car! Idò, resulta que ara volen fer servir el mateix sistema perquè puguem anar a Barcelona o a Madrid (te'n recordes quan ton pare i ta mare hi van anar?) sense pagar massa doblers. Et confesso, petitó, que m'agrada que els senyors que comanden vulguin fer cosa perquè puguem volar de manera més fàcil, però també et confesso, criatureta, que em fan por. No vull que tornin a caure en el mateix error. De gros sentiràs allò que l'home és l'únic animal que tropissa dues vegades amb la mateixa pedra. Jo hi afegiria, Eloiet, que els polítics no només hi tropissen dues vegades, sinó unes quantes més!

Petitó, tu vés jugant amb l'avió d'escoleta. Ja veurem quan te toca pujar a un de veritat. Llavors, esper no haver de pagar molt, i que el transport aeri ja no ens ofegui com ho fa ara.