Oli d'oliva menorquí, notícies del segle XIX i del XXI

A més dels olivars que apareixen més avall, tenc notícies d'altres de nous. Un parell al terme de Maó, sa Cudia Nova i Formatell (Sant Climent); dos més al de Sant Lluís, a les carreteres d'Alcalfar i Biniancolla; i un altre parell a Ciutadella, Morvedre i pel camí d'en Caragol. Pel que fa a Llucassaldent Gran, sabem que han seguit plantant oliveres, fins arribar a unes 700, i que fins i tot disposa de maquinària que els permet elaborar un oli de primera premsada en fred d'una gran puresa. Aquest lloc es troba en el terme d'Alaior, com el que apareix tot seguit, encara que estudiat retrospectivament.

SON GALL, SEGLE XIX

A més dels nombrosos elements etnològics propis de la producció d'oli, a Son Gall podem certificar aquesta activitat dins el segle XIX per la documentació consultada –parcialment, fins ara– gràcies als germans Seguí de Vidal.
A un plànol de l'any 1864 hi consten la Pleta de les Oliveres de l'Hort, propera a les cases, i la Pleta de les Oliveres, cap a l'extrem de xaloc, encara que posteriorment se'n podrien haver plantat altres tanques, ja que el 1879 i el 1880 es paga un jornaler per empeltar i sembrar oliveres al coster de Torret.

Els contractes dels anys 1883 i 1892, entre el propietari Joan de Vidal i Febrer i els amitgers entrants, estableixen que el producte de les oliveres queda reservat per al senyor, tenint obligació el pagès de mantenir les tanques ben tancades al bestiar des que l'oliva comença a caure. A canvi rebrà prou olives per salar. Les feines referents a l'oli quedaven al marge, en conseqüència, el manteniment, la collita i producció d'oli les duien a terme jornalers contractats a posta, com reflecteixen els diaris de comptes.

En els anys que fins ara hem revisat dels "diaris" trobam que entre febrer i maig es duen a terme les feines de cavar (o llaurar) i esporgar, després venen uns mesos d'inactivitat als olivars, llevat de quan s'havien fet els empelts, que l'agost es paga per regar i embardissar les oliveres. Però els mesos de major activitat són entre octubre i desembre, en què consta "aixecar olives" i també "fer l'oli".

L'any 1886 va ser un any de renovació a la tafona de Son Gall. Es satisfà la compra d'una dotzena de cofins o esportins, s'abonen 41 lliures, 4 sous i 2 diners al ferrer per la reparació de la premsa d'oli i es paga pel transport de "la pica de l'oli".

NA MATÓ

Feim un doble salt mortal per passar de la producció del segle XIX a la del XXI. Abans havíem conegut la transformació de les olives a la Tafona Nova, de Biel Barceló. Aquesta vegada som testimonis del mateix procés a la tafona de na Mató situada en antics terrenys del Rafal Amagat, també de Ciutadella, impulsada per Samuel Moll Bosch, enginyer tècnic industrial.

La petita finca és plantada d'oliveres des del 2006, amb una vintena de la varietat piqual i 1.300 arbequines disposades en fileres separades per set metres, i tres i mig entre cada una. La seva poda en forma de "V" obre la capçada en el sentit de la tramuntana, però sense buidar-les excessivament per evitar que el sol assequi el tronc. En Moll està interessat en tancar el cicle de l'agricultura biològica, tot i la lluita aferrissada amb la maleïda mosca de l'oliva que s'enterra en el subsòl a l'espera del moment oportú de dipositar les larves dins el fruit de l'olivera.

Els primers anys va fer l'oli a Mallorca, però l'any passat ja havia instal·lat la pròpia tafona, amb la màquina de triar, que amb un sedàs i una corrent d'aire expulsa els element intrusos, un altre mecanisme renta amb aigua un poc tèbia les olives, que per una espiral entren dins el molí capolador de martells, batedora i centrifugadora que separa la pasta residual i l'oli, d'un grau d'acidesa entre 0'3 o 0'4, gràcies a la immediatesa entre collita i elaboració. A més d'elaborar el seu propi oli, na Mató ofereix les seves instal·lacions a altres olivarers.

Sam Moll també ha experimentat amb l'oli d'olivó, afegint-ne trenta o quaranta quilos a la premsada de l'oliva. De fet, a la Península és fa oli exclusivament d'olivó, que és més dolç que el d'oliva i en triplica el preu. Us podeu imaginar quin futur pels ullastres menorquins?

FORMA VELL

En aquest lloc de Sant Climent, terme de Maó, s'han revitalitzat dues fileres antigues d'oliveres, a banda i banda del camí d'accés a les cases. Durant dècades, aquests arbres han estat un poc desemparats. De fa quatre anys se n'ha fet càrrec Demófilo Romero, un valencià que té experiència i oliveres al seu poble d'origen. Amb la seva companya Margarita Pons, de Sant Lluís, ha podat i rejovenit les velles oliveres, més afectades per l'abandonament i l'atac de la mosca de l'oliva que per la tramuntana.

El 2008 en van collir 150 quilos, el 2009 van ser 950, el 2010 van arribar a uns 1.400 kg, una collita extraordinària. L'any 2009 van elaborar les olives a la tafona de Caimari (Mallorca), mentre que el 2010 van extreure l'oli a Ciutadella, arribant als 125 litres d'un oli verge de gran qualitat. El 2011, com sol succeir amb els arbres de fruita després d'un any fora mida, la collita ha baixat als 500 quilos.

SA LLEGÍTIMA

L'heretat de sa Llegítima, del terme de Ciutadella, antigament havia format part del patrimoni d'un conegut fabricant de calçat d'aquesta població. Avui en dia la finca matriu és propietat d'uns industrials francesos, que de fa quatre anys introdueixen el cultiu de les oliveres, que de moment ja són unes tres-centes, les primeres sembrades bastant grosses i les darreres molt més petites, que enguany han fructificat per primera vegada.

Reben les atencions d'en Frank Pons Allès i d'en Nenso Coll, que prové del sector de la jardineria. Han elaborat l'oli a les dues tafones que coneixem de Ciutadella. Vaig assistir a una de les jornades de collita, feta amb les pintes manuals i amb l'aparell vibrador cedit per en Sam Moll a les branques més altes, que les fan caure damunt les teles que deixen córrer successivament davall tres o quatre oliveres abans d'abocar-les dins un bocoi. Enguany han tingut una bona anyada, amb dues tones d'olives i prop de 300 litres d'oli.

SON FELIP

Fa cinc anys vaig poder assistir a l'estim del canvi de pagès al lloc de Son Felip, a tramuntana del terme de Ciutadella, entre sa Vall i Alfurí. Com en vaig deixar constància en aquesta secció, el pagès sortint era en Joan Pons i l'entrant era en Tòfol Marquès, pel que fa als estimadors tenc un bon record d'en Manolo Pallicer i en Damià Bosch "es País".

Ja en aquell moment hi havia una partida d'oliveres sembrades, cada any n'han plantades més, fins arribar a tenir-ne més de dues-centes de diferents varietats. Aquesta tardor ens hem retrobat amb en Tòfol Marquès a la tafona de na Mató, disposat a extreure l'oli. Els primers anys l'havien elaborat a la tafona força tradicional de Can Det (Sóller), que he tingut el gust de veure en funcionament i mostrar en aquesta pàgina.

El fet d'elaborar l'oli a Menorca mateix permet fer la collita amb un parell d'empentes i evitar les despeses del transport per mar. Enguany han collit prop de 1.700 quilos d'olives, que han ofert uns 270 litres d'oli. Fins ara la seva producció s'ha destinat a consum familiar i compromisos de propietaris i pagesos. Son Felip es dedica, com vam veure, al bestiar per carn, inclosos els embotits de porc. A qui feia una bona compra li regalaven un bòtil d'oli. Una promoció difícil d'igualar.

–––
adsintes@telefonica.net