Miquel Ametller

Aquest pròxim dissabte tindrà lloc l'acte d'homenatge al glosador Miquel Ametller. L'encertada iniciativa ha estat de l'associació Soca de Mots, que el propi Miquel va ajudar a crear. Honorança més que merescuda, a la que esper que se sumi molta gent per fer present el sentiment de gratitud per la feina de molts d'anys en favor d'un component destacat de la nostra cultura popular. Em ve a la memòria ara, un escrit de Ruiz i Pablo, sobre els glosadors i el glosat de soterrani. Si fa no fa, les paraules de Ruiz i Pablo deuen tenir cent anys. L'escriptor considerava llavors que el glossat estava ben acabat, que no perduraria en el temps i es perdria en els fons de l'antigor. I tot això ho deia ell quan encara no s'havia escampat el cinema, quan ningú no es podia imaginar què representaria la televisió com element cultural, quan ni Verne hauria pogut suposar el que arribaria a ser la xerxa electrònica de comunicació. També em ve a la memòria el moment, cap allà el 1975, en que vam anar a cercar els glossadors d'en primer, en aquella benaurada febre de recuperació de la nostra cultura popular. Record com si fos avui les primeres xerrades amb en Biel Cardona (a) S'Arader, en Llorenç Olives, en Josep Triay, en Toni (a) l'amo de Son Mascaró... va costar que tornessin sortir a cantar en públic, i també tenien la mateixa impressió: que el glosat era una cosa ben acabada, que quan marxessin ells no hi quedaria res. Ja veuen que no ha estat així. Avui, el glosat està millor que mai. Naturalment, no és aquella activitat que es feia durant els nits de soterrani, entre la combustió de tabac de pota i els aromes de l'aiguardent, no és tampoc aquella glosa escrita en papers que es venien a deu cèntims als cap de cantó, és una altra cosa. Avui trobaríem sense dificultat una vintena de glosadors que serien capaços d'omplir una vetlada. I és així gràcies a en Miquel Ametller, ni més ni manco. En el meu àlbum de records recuper ara l'escena dels diumenges de capvespre a ca'n Miquel, quan reunia a joves lletraferits que provaven de prendre el relleu. Molts d'anys després, en un moment difícil per la glosa, posà en marxa els tallers als pobles. D'aquell sacrifici d'anades i vingudes, d'hores de batre, va sorgir una nova generació de glosadors i l'associació Soca de Mots, que no només va ser capaç de crear la nova fornada, sinó de relacionar l'experiència menorquina amb altres de semblants que tenien lloc arreu de l'estat espanyol. És això que celebrarem dissabte, quan expressem el nostre agraïment a la seva generositat.