La responsabilitat del transport públic

Una vegada dit açò també em demano en veu alta per quina raó s'ha d'exigir a l'administració pública que pagui -amb doblers de la ciutadania- 2,9 milions d'euros a l'any pel transport públic terrestre, quan només disposam d'una partida de 600.000 euros cada any?

Com a conseller de Mobilitat i Projectes, crec que és hora que el Consell Insular de Menorca torni a posar seny a les seves decisions econòmiques. Després de veure tot el que s'ha dit sobre el transport públic a Menorca crec que hem de donar una explicació sobre aquesta qüestió per deixar clars alguns aspectes.

L'actual equip de govern insular del Partit Popular va començar a governar a finals de juny d'enguany, després de dotze anys de governs del PSOE i PSM a Menorca.
Com ja he dit tenir una xarxa de transport públic com la que teníem fins ara costava 2,9 milions d'euros a l'any. Fins aquí bé, si no fos perquè només disposam d'una partida de 600.000 euros anuals, dels quals el Consell de Menorca aporta 150.000 i el Govern balear 450.000.

És cert que al 2009 l'Executiu autonòmic va fer una aportació de 1,5 milions d'euros, però aquesta quantitat no es va repetir ni al 2010 ni al 2011.

Per tant, el dèficit en transport públic en el Consell Insular era de 2,3 milions d'euros cada any entre deute assumida i partides pressupostades, però no dotades econòmicament. Davant d'aquestes xifres, que farien tremolar qualsevol gestor, vam optar per estudiar detingudament aquest problema, juntament amb les empreses concessionàries per mirar de trobar una solució.

Podíem haver optat per reduir fins deixar la despesa en transport públic en els 600.000 euros que sí que tenim pressupostats, però conscients de la importància que ha adquirit l'ús de l'autobús a Menorca, hem deixat la despesa en 1,3 milions d'euros. Per tant, hem estalviat només un milió d'euros, quan podíem haver estalviat 2,3. És a dir, no reduïm despesa per caprici, sinó per una pura raó lògica.

Després d'haver fet aquesta anàlisi de les freqüències d'autobús, vam comprovar com en moltes d'elles els autobusos anaven buits. És a dir, que l'anterior equip de govern insular pagava amb doblers públics seients buits. Nosaltres, en canvi, estem fent un esforç per subvencionar línies que, encara que siguin deficitàries, són prou utilitzades per la gent. És una diferència molt significativa.

Quan vam introduir aquests canvis ja vam deixar clar que seria un procés que s'aniria revisant durant les primeres setmanes fins ajustar el màxim l'oferta a la demanda. De totes maneres demano disculpes a les persones que s'han vist afectades per aquestes modificacions i els hi demano comprensió perquè aquest canvi no es pot produir de forma immediata.

Per tant, i atenent els suggeriments que els ciutadans afectats ens han fet arribat i després de haver-nos posat en contacte amb els responsables dels centres educatius així com amb el delegat de la conselleria autonòmica d'Educació a Menorca, hem reforçat les freqüències del migdia perquè són les més emprades per la gent.

Ara mateix, les tres freqüències del migdia -a les 13.15, 14.15 i 15.15 hores- estan cobertes, la de les 14.15 hores amb una línia doble sempre i les altres dues amb doble línia també segons la demanda, per cobrir els horaris de sortida dels estudiants que van canviant en funció dels dies de la setmana. A més, ja està preparat un autobús a Maó i un altre a Ciutadella en cas de necessitat puntual a cadascuna d'aquestes hores. També posarem un autobús que podrà ser directe des de Ciutadella fins a Maó a primera hora del matí.
Des del departament de Mobilitat i Projectes tenim molt clar que el nostre objectiu és treballar des de la responsabilitat i açò implica prendre decisions, de vegades difícils, però necessàries pel bé general perquè, repeteixo, estem tractant amb doblers públic i açò es mereix la màxima dedicació.

El transport públic requereix que facem tots els esforços necessaris i més per tal de compatibilitzar al màxim aquest servei amb el rigor pressupostari. Una cosa és el que desitjam i una altra la realitat. Hem de lluitar sempre perquè puguin coincidir algun dia, però de vegades no és possible.