La importància dels autònoms

Malgrat les estadístiques de l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) i de l'IBESTAT són molt deficitàries a l'hora d'aprofundir sobre la realitat d'aquest grup de treballadors i professionals a les Illes Balears, crec que al número 4 de "Temes Sociolaborals Gadeso" (www.gadeso.org) hi ha la informació suficient per poder parlar de la crisi a l'àmbit dels autònoms. A tall d'exemple paga la pena citar que, amb una mitjana de 88.333 l'any 2008 és l'any amb el rècord d'afiliacions a la Seguretat Social al règim especial de treballadors autònoms; que el sector serveis lidera, amb un percentatge entorn al 70%, la composició sectorial de la població d'autònoms o que la construcció aporta entorn al 19% d'efectius al total d'autònoms i de l'any 2008 al 2010 baixa un 19,38%.

El fet que la cotització mínima a la Seguretat Social sigui una de les característiques del perfil del col·lectiu explica en bona part –encara que no exclusivament- l'evident insuficiència de la quantia de les prestacions de la Seguretat Social. No debades, segons la darrera dada disponible, la pensió mitjana dels autònoms (setembre 2011) fou de 533,90 euros, és a dir trenta-vuit punts per davall de la mitjana del conjunt del sistema que se situava en 736,90 euros.

Més enllà de les dades, és evident que la fisonomia de la persona que treballa com a autònom ha canviat molt en aquestes darreres dècades. Durant bona part del segle passat no hi havia massa possibilitats de considerar que algú pogués ser treballador i autònom alhora. La persona treballadora era, en exclusiva, assalariada i aliena a qualsevol dels riscs que comporta l'autoocupació o l'emprenedoria. Però les coses han canviat força i després d'uns inicis on l'activitat social i econòmica dels autònoms era escassa i concentrada en activitats de baix valor afegit (agricultura, artesania) o en el comerç de béns de consum imprescindibles, hem passat a l'escenari actual amb una proliferació del treball autònom a tota classe d'activitats econòmiques, fins i tot en aquelles que requereixen fortes inversions. Aquets canvis han fet que avui en dia hi hagi, com a mínim, dos tipus d'activitats socioeconòmiques lligades a la figura legal de l'autònom: la que realitza aquella persona que regenta el seu propi negoci i la de qui té una relació de dependència amb un sol subministrador d'activitat, és a dir, els anomenats Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE). En qualsevol cas la creixent importància del treball i de l'activitat autònoma fa que la UE li presti atenció incloent la promoció del treball autònom com a objectiu important de la celebèrrima Estratègia de Lisboa, i l'estat espanyol posi en marxa –amb un desenvolupament desigual- la Llei 20/2007, de 11 de juliol , de l'Estatut del treball autònom.

Tanmateix a la Fundació Gadeso pensam que és l'hora d'obrir el debat sobre aquesta qüestió del treball autònom a les Illes Balears i per això avançam algunes idees: la més important és que, en la nostra opinió, la problemàtica d'aquest col·lectiu ha de formar part d'una estratègia balear per a l'ocupació el més consensuada possible. Per aconseguir aquest objectiu hi ha dos àmbits en els quals s'hauria de treballar l'acord: La renovació l'any 2012 del Pla d'Ocupació de les Illes Balears per assolir el consens amb els agents socials i econòmics i amb les associacions del món dels autònoms i la tramitació parlamentària de la llei de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears hauria de ser el marc per a el consens polític.

Leonard Cohen -el recent premi Princep d'Astúries- té dit que "encara que estic convençut que res no canvia, per a mi és important actuar com si no ho sabés". Els hi puc assegurar que els que hem fet aquest temes sociolaborals Gadeso dedicat als autònoms estem convençuts que la situació d'aquests treballadors i professionals pot canviar a millor. És qüestió de voluntat.