TW
0

Fa més de 40 anys que durant bona part de l'any –cinc o sis mesos– viu a l'Illa, on a finals de la dècada dels seixanta va comprar una antiga casa de camp, que conserva el característic terrat a la part davantera i les parets blanques. D'aquesta casa, situada a la fi d'un camí, vorejat de paret seca, i del món, com li agrada recordar, ha sortit bona part de la seva producció bibliogràfica, que abasta la novel·la, l'assaig, la poesia i la literatura de viatges. Precisament, enguany el mercat editorial ha vist sortir un assaig sobre el pintor espanyol Zurbarán com a exponent del misticisme, que durant l'estiu de l'any passat estava escrivint dins el seu estudi de feina, aferrat al jardí que enyora quan abandona Menorca i viatge arreu del món per presentar els seus llibres i donar conferències. Estima aquesta terra com si fos seva i n'ha parlat d'ella en el llibre "Lluvia roja". Ha estat distingit amb els millors guardons dels gèneres literaris que conrea –és cert que el Nobel de literatura se li resisteix– i a més la seva labor professional ha estat reconeguda per entitats culturals de prestigi a Espanya i altres països europeus. És, sens dubte, un dels millors –si no el millor– escriptors neerlandesos contemporanis. Com és possible que un personatge del seu bagatge –em referesc a Cees Nooteboom– no hagi ocupat encara la tribuna de cap institució oficial o entitat cultural de l'Illa?