Genealogia del Dr. Gabriel Camps i pinzellades històriques

A part de l'estricte estudi genealògic realitzat amb el garbell dels arxius parroquials i diocesà, la minuciosa exposició de Mme. Henriette ens aporta una informació històrica complementària sobre Menorca, tant o més sucosa, que he remarcat a l'hora de dur a terme la traducció del francès i extracte dels mateixos, sense afegir-hi res més de collita pròpia a partir d'aquí.

EL LLINATGE CAMPS
Ve del mot català "camp", llinatge molt estès a Catalunya. És introduït a Menorca després de la Reconquesta que expulsa els àrabs (1287) i comença el repoblament de l'illa de "bona gent catalana" pel rei Alfons III d'Aragó-Catalunya.

El primer document que esmenta el llinatge Camps és una relació dels habitants de Menorca de 1459; a la població d'Alaior es troben Guillem i Joan Camps (Arxius de la Corona d'Aragó, a Barcelona, Registre de la Cancelleria, núm. 3.423).

Aquesta família es ramifica en nombroses branques en el decurs dels segles. Un dels seus descendents de línia senyorial, resident primer a Ciutadella i més tard a Maó, va ser promogut pel rei Ferran VII d'Espanya al grau de cavaller de la Reial Ordre de Carles III que conferia la noblesa personal. El 28 d'abril de 1821 fou nomenat, a l'Àfrica, cònsol general d'Espanya i comissari a Serra Leone. Aquesta branca desapareix amb la filla del cònsol, Bàrbara Camps i Soler, casada a Maó el 1798 amb Pedro González i Gutiérrez, nat a Osuna i cirurgià major de la marina espanyola.

Els Camps han estat metges, advocats, capellans, pagesos i menestrals. Encara són molt nombrosos a Alaior i Ferreries. Dins la línia ascendent de Joan Camps Galmés [l'avantpassat de Gabriel Camps emigrat a Alger], els quatre primers són nats a Alaior, els dos següents a Ferreries i els dos darrers as Migjorn Gran.

1) BARTOMEU CAMPS. Neix i es casa abans de 1565 amb una Saurina, de la que no figura més filiació personal. Era pagès o propietari del lloc de Llucassaldent entre 1573 i 1581 i de Binixabonet el 1586, dels que cal fer notar la toponímia àrab.

Se li dóna el títol d'Honorable, que rebien els pagesos rics o que gaudien d'un cert prestigi social. A l'acta de defunció se l'anomena "senyor". Fou enterrat el 21 d'agost [no figura l'any] a l'església parroquial de Santa Eulàlia d'Alaior, al mausoleu dels Camps. Havia dictat testament al notari Joan Saura, pare de Diego Saura i Vell, que va ser jesuïta i missioner a les Filipines. El febrer de 1979, un grup de gairebé cent menorquins viatjà a Boac [illa de Marinduque], on Diego Saura havia anat en missió, per inaugurar un monument en honor seu.

Bartomeu Camps deixà una important suma per a la celebració de nombroses misses per la seva ànima, era doncs en bona posició econòmica. Un detall curiós, en el seu testament mana donar a cadascun del quatre pobres que hauran portat les seves despulles a l'església, una moneda d'argent –un "real" castellà– i un àpat.

2) PERE CAMPS. Fill de l'anterior, va néixer a Alaior i fou batejat el 24 de setembre de 1577.

El 14 de novembre de 1598 es casa amb Àgueda Mascarona. Dóna la benedicció nupcial el vicari Pere Joan Hernández, en són testimonis Martí Camps i Jaume Villalonga, pagesos des Bec.

Pere Camps era agricultor, com son pare. El 1606 era pagès de Turmadèn; recalcar el mot àrab "tur" muntanya i "maden" mina: una elevació on el moros havien excavat una mina.

Àgueda Mascaró mor el 5 de febrer de 1622. El seu marit, Pere Camps de Turmadèn, expira el 7 de març de 1848. Tots dos foren inhumats a l'església parroquial d'Alaior. Pere deixa 25 lliures pel seu enterrament, una missa cantada i "misses baixes" repartides entre les esglésies parroquial i del convent dels franciscans de Sant Diego (Alaior), i el convent dels agustins de la Mare de Déu del Toro. També preveu que el censal d'una casa de Pere Capdebou serà dedicat a la celebració el dia de Sant Pere de cada any –durant nou anys– d'una missa pel repòs de la seva ànima.

3) JOAN CAMPS MASCARÓ. Era el tercer fill de Pere Camps. Nascut a Alaior, fou batejat el 19 de maig de 1614. Cal observar que la data de naixement no és assenyalada, tan sols la del baptisme, però sabem que llavors existia el costum de batejar els infants el primer o segon dia de vida, tant per devoció com pel fet que la mortalitat infantil era molt elevada a l'època.

El 13 de setembre de 1642 es casa amb Joana Serra Febrer a l'església parroquial de Sant Bartomeu de Ferreries. El casament va tenir lloc en aquesta població d'acord amb el dret canònic, que preveia que les noces sempre s'havien de celebrar a la parròquia de la núvia. Els esposos visqueren a la finca d'Alaior de la qual el marit era agricultor, Turmadèn, més tard dit es Bec.

Joan Camps mor a Alaior el 10 de desembre de 1671, la seva dona el 30 de març de 1669.

4) JOAN CAMPS SERRA. Entre els fills de Joan Camps Mascaró, aquest va ser el continuador d'aquesta línia.

Neix a Alaior i es batejat el 8 de desembre de 1652 pel vicari Bartomeu Camps, rep els noms de Joan i Ambròs, fet que indica que havia nascut el dia abans, festa de Sant Ambròs.

El 1675 es casa amb Antònia Triay Garcia, que era filla d'Antoni Triay, pagès de Binicodrell, i Francesca Garcia. Antònia Triay havia estat batejada el 1659, essent el padrí Bartomeu Bagur, pagès d'Albranca, d'on obtenia el seu títol Gabí Martorell Gomila (1734-1801), primer marquès d'Albranca, nomenat pel rei Carles IV d'Espanya el 20 de desembre de 1789. La padrina d'Antònia Triay va ser Antònia Bagur, del lloc d'Albranxella. Notar els topònims àrabs amb el prefix "al", molts altres llocs porten noms començats per Bini, plural de Ben: fills. En el cas de Binicodrell significa lloc pertanyent als fills de Codrell, que és una corrupció del mot àrab.

A partir de llavors, la família estudiada romandrà a la vila de Ferreries, que significa forja de ferrer, a la vora de l'antic camí romà que enllaçava Ciutadella amb Maó, des del 1300 ja hi havia els ferrers necessaris per ferrar els cavalls.

Joan Camps mor a Ferreries el 7 d'abril de 1710. No deixà dictades les seves darreres voluntats. Segon costum de l'època, el vicari es constitueix en representant del difunt i encomana vuitanta misses, en proporció als seus bens. La seva viuda mor a la mateixa població el 30 de gener de 1716, al seu testament disposa la celebració de cinquanta misses.

5) PERE CAMPS TRIAY. Nascut a Ferreries el 25 de novembre de 1695, es casa el 3 d'agost de 1716 a la parròquia de Sant Bartomeu amb Caterina Pons Morlà, natural d'Alaior. Els pares eren de Ferreries, i poc després de 1696 tornen a aquesta vila. Els pagesos tenien el costum de baratar de municipi, segons l'emplaçament del lloc on treballaven residien a Ferreries o Alaior.

Pere Camps Triay mor a Ferreries el 13 de març de 1756, havia dictat son testament al reverend Josep Trémol, vicari que tenia l'autorització del notari de Maó.

6) ANTONI CAMPS PONS. Fill de l'anterior, neix a Ferreries el 4 de febrer de 1738. El 28 de febrer de 1762 es casa amb Marianna Mascaró Febrer. Aquesta família viu a Ferreries fins la fundació de "Sant Cristòfol des Migjorn Gran", segons el nom donat a la regió del sud de Ferreries. Aquesta encisadora vila, alegra i tranquil·la, deu son origen a Cristòfol Barber Ametller (1740-1781) qui, desitjant ajudar als homes sense treball de Ferreries, fundà una nova població, a la qual donà el nom del sant del seu patronímic.

Es Migjorn ja tenia la seva església el 1775; és a partir d'aquesta data que els Camps són registrats en aquesta parròquia.
Marianna Mascaró mor as Migjorn el 12 de maig de 1780, essent inhumada a l'església de Sant Cristòfol. El seu espòs mor a la mateixa població el 18 de desembre de 1813, dictant les darreres voluntats al vicari Llorenç Pelegrí.

7) JOAN CAMPS MASCARÓ. Fill de la parella precedent, va néixer el 28 de febrer de 1778 as Migjorn. El 27 de gener de 1807, a la parròquia de Sant Cristòfol, es casa amb Francesca Galmés Camps davant el vicari Sebastià Villalonga, foren testimonis Josep Borràs, sagristà, i Antònia Serra.

Les actes de defunció d'aquesta parella no han estat trobats, semblaria que haguessin mort fora de Menorca.

8) JOAN CAMPS GALMÉS. Nat as Migjorn el 17 de maig de 1815, fou batejat el mateix dia pel vicari Llorenç Pelegrí, els seus padrins van ser Joan Gomila i Margalida Galmés. L'infant va rebre els noms de Joan, Llorenç i Magí.

Aquí s'acaben les anotacions que es poden trobar sobre aquesta branca dels Camps als arxius, ja que Joan Camps Galmés partí cap Algèria el 1836.
–––
adsintes@telefonica.net