Un dia extraordinari

Ahir va ser un dia extraordinari per a molta gent, a Menorca. Era festa, les escoles estaven tancades. Em vaig despertar somniós, ja que havia treballat amb la biografia de Leopoldo Cardona fins passada la mitjanit. Emperò va ser sortir al carrer i vaig intuir que seria una jornada magnífica. El cel blau, la temperatura agradable, l'atmosfera neta. Quan ja fa dies que som a la tardor, un dia d'estiu –encara que sigui amb la lluna canviada– fa goig. A les deu vam partir, amb la colla d'amics d'Alaior, cap a Cala Mitjana. No hi havíem estat, enguany. A la mateixa hora sortien milers de menorquins cap a les platges o a caminar pel camp. No podíem haver elegit un dia millor. Ben igual que nosaltres, ho van pensar moltes altres famílies. Cala Mitjana estava plena que feia gala. Un lleuger oratge feia més agradable el sol que escalfava com en ple de mes d'agost. La mar neta. Desconec què va passar a altres indrets, però allà es veu que ens havíem posat tots d'acord per anar-hi a família plena. Els al·lots que corrien i nedaven, que jugaven a l'arena; amb els pares i els avis, que també s'hi afegien. No ho sé, era una sensació d'harmonia i de benestar que aviat ompl els cors. Després, a dinar. El bosquet pròxim a la platja es va omplir de grups que passaven la sobretaula xerrant. Al fosquet vam tornar cap a poble; els al·lots haurien quedat, però els pares hi som també per donar males notícies. Deures a mig fer, lectures incompletes, controls sense preparar.