Les colzades a la foto pública

Ara que les arques públiques passen més buides que mai, s'estan aplicant importants retalls a les entitats ciutadanes. De vegades ho fan perquè algunes organitzacions socials es consideren "no productives", d'altres vegades són simplement "prescindibles". I en altres, no mos enganem, perquè són "incòmodes".

Però en realitat, moltes d'aquestes organitzacions realitzen funcions de gran interès social, a uns costos molt més baixos que si les fa l'administració pública, a la vegada que amb un valor afegit molt més alt. El problema –i tornam al principi de l'escrit– és que quan una entitat agafa una certa projecció, és fàcil que sorgeixin gelosies de protagonisme.

I és que hi ha algunes persones –per sort no són totes– que militen a partits polítics, que consideren que l'esfera pública és patrimoni exclusiu dels partits o de les institucions públiques (que es governen a través dels partits). En la seva lògica, si no t'has presentat a unes eleccions, no tens espai a la vida pública. I aquesta visió sociològica, tan respectable com qualsevol altre, de vegades es tradueix amb actuacions que ens afecten a tots.

A Menorca hem vist com bona part de les organitzacions socials que organitzaven campaments d'estiu han anat abandonant. La gent que ha tingut la sort de passar uns dies en campaments de natura sap bé que l'empremta que queda és difícil de reproduir en altre tipus d'activitat. Eren iniciatives que tenien molta acceptació social. Però aquest mateix èxit ho va convertir en una cosa molt atractiva per a l'administració pública.

La llarguíssima llista de requisits legals (permisos, assegurances, analítiques d'aigua, sistemes contra incendis, assistència sanitària, etc) es va fer totalment inassolible quan, a més, la pròpia administració va començar a oferir campaments a preus rebentats (o sigui, altament subvencionats per altres contribuents que no eren els beneficiaris directes). Tot plegat sortia infinitament més car per a l'erari públic, però el protagonisme era directe.

El mateix va passar amb algunes ofertes d'educació ambiental a les escoles. Va ser especialment xocant la iniciativa del Govern Balear de fer xerrades sobre residus. Quan s'en demanava alguna a Menorca, es desplaçava un monitor des de Mallorca i els explicava que incineràvem els residus. Els propis al·lots menorquins els havien de corregir dient que aquí tenim una planta de compostatge.

Cadascú té la seva idea de democràcia. Alguns es conformen en saber que són presents a l'espai públic. Per altres, això no és suficient i necessiten "veure's" presents. De la mateixa manera, alguns diferenciam el "poder" de l'"autoritat". Qui es presenta a les eleccions busca arribar al poder. Qui no s'hi presenta, es conforma amb aconseguir una certa autoritat. I no convé oblidar que es pot tenir poder sense que et reconeguin autoritat, i es pot tenir autoritat sense regentar el poder.

Ara que la capacitat dels governs minva per motius econòmics, seria bo tornar a definir els rols que cadascú ha de tenir. Eliminar les partides a les entitats socials significa perdre una manera molt eficient de fer les coses. Ho deia Stiglitz a la recent trobada de premis Nobel d'economia: algunes polítiques d'austeritat recorden a les pràctiques de la medicina medieval, on els metges purgaven la sang dels malalts, fins que es morien.

Algunes aigües passades encara mouen molins, però sembla clar que s'atraquen temps on les associacions hauran de tornar omplir buits. Cal estar oberts a les noves necessitats socials, espolsar-se la vessa i animar-se a participar en organitzacions que sumin cada petit esforç individual per a convertir-los en iniciatives de pes.