Rafael Borràs Ensenyat17/09/11 0:00
TW
0

Les turbulències financeres, les pujades i baixades de la "prima de risc", les depressions i immediates recuperacions de les borses de valors han convertit qualsevol anàlisi de la crisi en un intent de seguir el moviment d'un Dragon Khan hiperactiu. Però no hauríem d'oblidar que el mercat de treball és un dels eixos de referència obligada en qualsevol anàlisi i interpretació d'aquesta crisi econòmica, social i –fins i tot- de valors i de paradigmes. La preeminència dels mercats per damunt de la democràcia és un bon exemple de la crisi de valors. L'acceptació acrítica de les polítiques de retalls per sobre de la cohesió social suposa, al meu parer, una important crisi del paradigma polític i social progressista. Crec que per superar la crisi ens han instal·lat –amb els matisos que vulgueu- en una estratègia de supervivència i no en una de progrés de més i més democràcia.

Malgrat els dragons khans del mercats financers, hem de parlar d'allò que, sense ser tan vistós, és el més important: les persones. Per fer-ho res millor que parlar del mercat laboral. Segur que molts de vosaltres teniu més informació sobre el diferencial dels punts bàsics que hi ha entre el bo grec i l'alemany, que sobre la taxa d'atur de Grècia.

Publicacions com el nou número -i ja és el cinquè- de Panorama Sociolaboral Gadeso ( www.gadeso.org ) pretén posar a l'abast de tothom suficient informació sobre el mercat laboral, en aquest cas el de Balears, i així intentar equilibrar l'abundant informació financera que dia a dia ens proporcionen diaris, ràdios, televisors i la xarxa d'Internet. És cert que les turbulències dels mercats maregen però no ho és menys que els indicadors del mercat laboral oscil·len de dolents a pèssims.

A l'actual conjuntura política i institucional de la CAIB, pot sonar estrany que, per transitar cap a una sortida de la crisi el més solidària possible, la Fundació Gadeso proposi tot un seguit d'acords per a inserir a una "cultura del consens social i polític". Em permetran que els hi digui que no hi ha res d'estrany. El que passa és que la crisi de valors ha fet que la coherència sigui una qualitat quasi exclusiva dels frikis. N'hi ha que pensem que el capital humà –sense menysprear-ne d'altres- és el millor que pot tenir un poble. Ho pensaven abans i ho seguim pensant ara.