Guillem Lopez I Casasnovas. Univ. Pompeu Fabra03/09/11 0:00
TW
0

Menorca bull Acaba l'agost amb récords de visitants. Llàstima que el poder adquisitiu de molts d'ells, amb el tòxic del 'tot inclòs', no sigui per tirar coets. Els menorquins com ja ve essent tradicional remuguen: s'han obert tants i tants bars i baretos, botigues i botiguetes, xiringos i xiringuitos, que de cada cop es distribueix entre més la despesa generada, de manera que les expectatives particulars de negoci no s'assoleixen. Mentres, els polítics oportunistes s'apropien del descontent i canten la cançó de 'més i més' oblidant que l'illa no ho aguanta tot. No acaben d'entendre que Menorca fa gana pel seu patrimoni, per la seva excel.lència geofísica, no pels seus comerços, i que l'oferta complementària son ells i no el territori malmès que suposadament se intenta activar per acompanyar a una oferta de sovint més i pitjor. Però aquest estiu a l'anterior malestar es sobreposa un clam civil addicional. Els illencs estan indignats pel cost del transport, i s'han mobilitzat: milers de signatures a favor d'una millor subvenció del transport illenc. Escanyen especialment els preus de l'avió si hom ha d'anar per motius inesperats a la finestreta del dia, en la que les companyies es refan de les bonificacions de intermediaris de compres avançades per la xarxa, carregant preus clarament abusius. La declaració de servei públic entre illes, si be força a la baixa aquest preu, al cost de la subvenció de les administracions, resulta superior en tot cas a la compra anticipada de qualsevol ciutadà, sempre més barata. Les companyies redueixen a més els vols a conveniència, passat l'esclat de l'estiu, i els habitants locals, confosos recorden als consells insulars (per a que serviran si no serveixen per això?) que la vida a l'illa ja és prou cara com per que a més el serveis aeri i marítim, indispensables per a la mobilitat illenca, passi pel sedàs dels interessos lucratius d'empreses que reparteixen beneficis. Això contrasta, i així cou, amb unes autovies peninsulars lliures de peatge, un transport ferroviari fortament subvencionat, i unes infraestructures que comparen fatal amb la carregada, per exemple, carretera de Ciutadella a Mercadal, sense desdoblament possible. No es tracta de fer més ràpid els cinquanta kilòmetres que van de banda a banda de l'illa, que ja es sap que a Menorca s'hi ha d'anar amb calma, i que es frueix millor de les bondats de l'illa, que son moltes, sense pressa, slow motion que es diu ara. Però és que davant d'un accident no hi ha en el tram esmentat cap desviament possible!

De manera que una plataforma ciutadana pressiona aquests dies a dret i a tort per un transport més justament subvencionat. La idea podria ser tant senzilla –ho dic jo- com fer que en el transport de servei públic (vinculat entre illes a serveis d'ensenyament i sanitaris), per sobre del que és la compensació general per insularitat, es vegi la indemnització per quilometratge incrementada per la diferència entre el que estableix el decret de preus i taxes i el preu de mercat observat. I que sigui la Comunitat Autònoma qui internalitzi els costos i beneficis addicionals. En canvi, per al servei privat, seria lògic reclamar que les illes rebin per habitant i any una subvenció equivalent a la que rep el peninsular en concepte de mobilitat subvencionada. El clam és raonable: les illes amb les seves contribucions (de nou la balança fiscal, que hi farem), ajuden a subvencionar els dèficits de renfes, aves, metros i vials, a la vegada que afronten soletes un preu de mercat de vuelings, accionas, balearias i tuti quanti que van a la seva, que no és altra que maximitzar guanys.

Aquesta setmana un debat (Forum de l'illa del Rei) ha recreat el particular 'lost in translation' de les institucions. Les companyies han reiterat que no son germanetes de la caritat, de manera que demanen més subvenció pública: via morta doncs en un context de fallida financera. El president canari ha lloat les bondats de lo seu, amagant els privilegis que atorga el finançament autonòmic canari, quasi tant bo amb recursos per càpita com el basc. I el nou president balear, a qui se li acumulen els problemes com les tires que porta al canell, ha tret pilotes fora ja que ni que l'administració central pogués, podria el Govern balear acompanyar el cofinançament requerit, donada la precarietat de les seves finances.
Agradi o no, no toca altre remei que tornar a mirar el finançament autonòmic de les Illes. La plataforma per a un finançament just que impulsà el Cercle d'Economia de Mallorca mobilitzà en el passat la societat civil balear. Els dirigents dels dos partits nacionalistes espanyols reconeixeren en campanya electoral la injustícia d'aquest finançament, tot i que després, vistes les lleis aprovades amb l'aquiescència dels acòlits de les seves respectives sucursals, Balears continuï amb un finançament poblacional per sota de la mitjana, malgrat en capacitat tributària aporti un 23 per cent per sobre. D'aquella pols aquest fang. Mal que pesi, sense un finançament just per les Illes, una mobilitat no discriminatòria pels illencs resulta impossible.