Antoni Sintes pons

Antoni Sintes Pons va néixer a la finca es Llogaret d'Alaior el 26 de novembre de 1935. Es va casar amb Colombina Vinent, amb qui tingué cinc fills. Poc després de la Guerra Civil va assistir a les classes que impartia el professor Joan Hernández Mora i el 1945 als Germans de la Salle d'Alaior. Un cop obtingut el certificat d'estudis primaris va seguir durant uns quants anys a l'escola privada del professor Félix Ortega de Maó, on amplià els estudis de gramàtica, matemàtiques, comptabilitat, idiomes i altres matèries enfocades a preparar-se per ser un professional del món dels negocis.

Antoni Sintes va iniciar la seva vida laboral com a auxiliar administratiu de l'empresa Calzados Juanico, quan tenia setze anys, en la qual arribà a encarregar-se de la comptabilitat quan l'empresa tenia en plantilla més de cent cinquanta treballadors. Des de molt jove, Antoni Sintes va tenir la il·lusió d'entrar en el món empresarial, i en finalitzar el servei militar, amb vint anys, va adquirir, amb l'aval dels seus pares, el 50 per cent de l'empresa metal·lúrgica de Francesc Melià Sintes, dedicada a fabricar frontisses.

En morir Melià el 1973, Antoni es va convertir en soci majoritari i va formar societat amb el seu cosí Rafael, amb la denominació Sintes i Petrus, SA. Després, el 1992, aquesta empresa es va fusionar amb la Industria Metalurgia Pons, SL, convertint-se en Metalurgia Pons, Sintes y Petrus, SL, i Antoni Sintes es va convertir en el soci gerent de l'empresa fins a la seva jubilació el 2003, quan va vendre les seves participacions; l'actual soci majoritari i gerent és Bernat Pons Casals. Metalurgia Pons, Sintes y Petrus, SL es va convertir en la primera fàbrica de frontisses de les Balears pel seu origen, tradició i nivell tècnic, així com pel volum mercantil.

La fàbrica venia la seva important producció de peces de ferro, llautó i acer inoxidable, amb múltiples acabats, en el mercat nacional, al qual destinava el 70% del producte, i el 30% es venia a la Unió Europea i a països d'Amèrica Central. L'activitat empresarial d'Antoni Sintes es va basar en la seva seriositat personal, el seu esperit de superació, la seva visió de futur, els seus coneixements tècnics i en la prudència adquirida mitjançant el tracte amb el món agrari a través dels ensenyaments del seu pare. Pel que fa a les tasques de direcció, Antoni Sintes sempre va entendre que gestionar qualsevol empresa no era difícil si es feia amb vocació, entrega i il·lusió. Als joves empresaris sempre els va recomanar que es preocupessin per la formació i l'ús de les noves tecnologies.

La relació d'Antoni Sintes amb el sector agrari ve dels seus orígens familiars. El seu pare era propietari de la finca es Llogaret, productora tradicional de formatge artesà amb denominació d'origen. Aquests vincles amb el camp van portar Antoni Sintes a ser secretari de la Cooperativa Sant Llorenç de 1970 a 1974. Durant aquest període la Junta Directiva va organitzar la primera Fira de Maquinària Agrícola, que actualment continua vigent com a Fira del Camp, que engloba el concurs de vaques frisones, la qual cosa va ser una aposta per al futur agrícola i ramader del camp menorquí. En heretar la finca del seu pare, Antoni Sintes la va modernitzar i la va convertir en una explotació de ramaderia selecta. Recentment ha transformat aquesta finca en un habitatge rural turístic d'alta categoria, i aquesta és la seva darrera empresa, fins al moment.

Sintes ha participat en representacions d'interessos socials i professionals ocupant càrrecs directius. Des de 1978, i en dues ocasions, va ser president de l'Associació del Polígon Industrial la Trotxa, que ha col·laborat directament en el desenvolupament industrial i comercial d'Alaior, com a plataforma de creació de nombroses empreses i llocs de treball; el 1998 s'iniciaren les setmanes sociocooperatives. El 2009 es va aconseguir l'establiment d'un parc tecnològic en el polígon industrial d'Alaior impulsat des de la CAEB (Confederació d'Associacions Empresarials Balears), on feia ja uns anys que funcionava una incubadora de petites empreses amb uns vuit emprenedors assistits. Juntament amb l'Associació de Propietaris del Polígon de la Trotxa, que va cedir una parcel·la de 4.000 m2 de la seva propietat, el suport institucional de l'Ajuntament d'Alaior i de l'extensió a Menorca de la Universitat de les Illes Balears, situada en aquesta població, va ser possible que la Conselleria d'Economia i Innovació del Govern Balear que es fes càrrec de les despeses de la incubadora i així finançar aquest nou Centre Tecnològic extensiu per a tot Menorca. Aquest centre tractarà d'expandir els productes insulars en els mercats internacionals.

El 6 de febrer de 2002, Antoni Sintes va ser elegit vicepresident de CAEB en qualitat de representant de l'Associació Patronal d'Industrials Metal·lúrgics de Menorca (APIME). Antoni Sintes, empresari per vocació, sempre va ser fidel a una sèrie de principis que va promulgar en el món dels negocis: a) Una operació no acaba quan es cobra la factura, sinó quan el client passa la comanda següent, llavors és quan es confirma la continuïtat de les relacions comercials; b) La necessitat de vigilar que els tres pilars que sostenen les empreses, capital, producció i mercat, estiguin sempre coordinats i equilibrats, per créixer de manera interconnectada, ja que si algun d'ells falla es pot posar el negoci en precària continuïtat, a més els recursos s'han de calcular segons la inflació anual; i c) Saber que els problemes actuals no es poden resoldre amb solucions del passat, que aporten més dificultats, i si es persisteix en elles pot ser que després els problemes no tenguin solució.

Entre 1973 i 1978 va ser regidor de l'Ajuntament d'Alaior. Des del càrrec de segon tinent d'alcalde va ser el responsable de l'antic Asil Municipal, que després es va anomenar La nostra llar, on es van introduir millores importants, com el subministrament d'aigua i el clavegueram. Va ser el delegat de l'alcalde per promoure i gestionar el polígon la Trotxa, i el president de la junta de compensació fins que es van acabar les obres. Durant la transició política va formar part del grup ADEME (Associació Democràtica Menorquina), impulsat i organitzat per Rafael Timoner. Antoni Sintes va ser un dels primers afiliats d'UCD a Alaior.

Després, en les eleccions municipals de 1984 es va presentar com a cap de llista per a la candidatura d'independents, que va obtenir tres regidors, i s'integrà en el govern municipal del PP com a primer tinent d'alcalde, però al cap d'un any va renunciar al càrrec per raons de salut.