Pere Josep Pons Menéndez

Pere Josep Pons Menéndez va néixer a Ciutadella el 9 d'agost del 1893, fill de Josep M. Pons Canet i Antònia Menéndez Fornaris. El pare de l'empresari la dècada del 1870 va emigrar a Alger, on va aprendre la professió de sastre; de tornada a Ciutadella hi establí una sastreria d'anomenada. Pons Menéndez va fer els estudis primaris amb mestre Joan Benejam. Des de la seva adolescència va estar molt lligat amb Josep Canet Guitart, casat amb una tia materna, qui tenia un taller de bosses de plata.

El seu pare l'incità a treballar com a sastre; es desplaçà a Barcelona per perfeccionar-se en l'ofici, però aviat l'abandonà i tornà a Menorca. El 1914 va anar a París per vendre a comissió bosses de plata i sabates de Ciutadella, les quals li eren remeses pel seu cosí Teodor Canet Menéndez, el fill de Josep Canet. Prest va donar mostres dels seus dots d'home de món, tot fent amistats amb diverses personalitats. Amb l'esclat de la I Guerra Mundial, les dificultats comercials i l'amenaça alemanya sobre París van forçar el retorn de Pons Menéndez a Ciutadella, on va conèixer Pilar Catxot Tetas, amb la qui es va casar el 1918.

Al començament del 1920 tornà a París, on va fer amistat amb persones que posteriorment havien de gaudir d'un cert protagonisme polític o social. Arran del cop d'Estat de Primo de Rivera va entrar en contacte amb exiliats com Francesc Macià, Millán Astray o els socialistes Prieto i Besteiro. Fou l'impulsor de la creació de les cases d'Espanya a París i a Londres, ciutat on també tenia clients.

A partir del 1921 s'inicià la decadència de la indústria de bosses de plata, substituïdes pels bitlleters de pell; l'empresari va abandonar la comercialització dels moneders i es centrà en la de calçat. El 1924 els fabricants de bosses de plata francesos van intentar llançar una acció publicitària per recuperar el mercat. Pons Menéndez fou nomenat representant dels fabricants de Balears i es desplaçà a Menorca per reunir diners, però malgrat tot les vendes no es recuperarien.

L'empresari tenia clients importants, com Chaussures Monteux i Chaussures Bally, que li proposaren que muntés una fàbrica de sabates amb el compromís de comprar-li la producció. Es va posar en contacte amb el seu cosí Teodor Canet, el qual el maig del 1926 adquirí un solar municipal de 865 m2 a la part de Ciutadella coneguda com Dalt els Penyals. El mes de juliol li fou concedit el permís d'obres. El projecte fou concebut per un enginyer francès amic de Pons Menéndez. La fàbrica tenia una planta en forma d'H que delimitaven quatre naus on treballaven els operaris i un espai central que acollia el departament d'administració, amb el despatx de l'empresari, en el qual hi penjava un petit rètol amb la inscripció "Time is money" i una fotografia de Fermí Galán amb la bandera republicana.

Pons Menéndez aplicà a l'empresa els principis de l'organització científica de la producció; tanmateix, la manufactura estava escassament mecanitzada perquè l'empresari sempre va apostar pel treball manual. Durant els primers anys residia a París i es desplaçava periòdicament a Ciutadella per fer un seguiment del negoci; la gestió diària era portada per Teodor Canet. Devers 1929, els dos socis es van separar i Pons Menéndez va passar a viure permanentment a Menorca i a portar la direcció de la companyia. L'empresa es concentrava en la manufactura de calçat de luxe destinat a l'exportació; el 1932 disposava de despatxos permanents a París, Londres i Madrid i també feia vendes a Brussel·les, Berlín, Viena i Nova York. La fàbrica visqué els moments de major esplendor devers 1930, en què arribà a comptar amb dos-cents operaris, dels quals uns 110 eren sabaters.

Pons Menéndez va imprimir un caràcter social a l'empresa. Establí una caixa de socors per a cobrir les despeses de malaltia i els accidents laborals; cada obrer aportava uns cèntims per parell fabricat i l'empresari afegia la resta. Així mateix, l'empresari coordinava l'assistència de la Clínica Villa Luisa que tenia a Maó l'Institut de la Santa Madrona.

El 1927 va liderar un grup d'amics republicans per reobrir l'Agrupación Racionalista de Ciudadela, l'escola laica; aconseguí el local i contractà un professor de la Institució de Lliure Ensenyament. El 1931 participà en la creació del pòsit de pescadors de Ciutadella, per evitar els abusos dels marxants de llagosta. Pons Menéndez va fer els primers contactes amb el socialisme a París entre el 1920. El 1926 fou un dels fundadors de l'Agrupació Socialista de Ciutadella i el 1931 era un dels dirigents del Partit Socialista Obrer Espanyol. El 1932, fou un dels oradors que prengué la paraula al VII Congrés Regional de la UGT de Balears, celebrat a Maó.

Tot i que els seus estudis havien estat limitats, Pons Menéndez era amant de la cultura. Fou mecenes de diversos pintors, com Vives Llull, Batione, Bernat Benejam o Hernández Sanz. El 1932 va patrocinar la Guia de Menorca, confeccionada pel seu cosí Ramon Pons Menéndez i Joan Victory Manella, i que va editar el Foment del Turisme de Menorca.

El crisi econòmica que seguí el crack del 1929 va afectar fortament el sector del calçat menorquí. L'any 1934 la societat va subscriure un acord per elaborar calçat per a l'important empresa txeca Bata Ltd, però la transacció finalitzà amb pèrdues. Al cap de poc la fàbrica va patir un espectacular incendi, tot i que la producció es va poder reprendre aviat. Els primers mesos del 1935 el problema de l'atur obrer a Menorca va esdevenir tan important que s'envià una comissió a Madrid per intercedir davant del Govern. Junt amb els batles i altres autoritats, Pons Menéndez hi anà com a president de la Unió de Fabricants de Calçat de Ciutadella. El setembre del 1935 la majoria dels operaris de la fàbrica es van declarar en vaga. La detenció d'uns treballadors va ocasionar disturbis durant els quals dos obrers van ser ferits; un d'ells moriria al cap de tres mesos, la qual cosa provocà actes de rebuig obrer a tota Menorca.

Els primers dies de la Guerra Civil el seu cosí Teodor Canet, diputat del Partit Republicà Radical, fou executat, la qual cosa el va commoure profundament. Durant la guerra no fou molestat. El dia 8 de febrer del 1939, abans de la presa de la població, l'empresari es va desplaçar a Mallorca per pregar als militars franquistes que no bombardegessin la població. En tornar de l'illa veïna, fou empresonat i, després de estar captiu a Maó, fou jutjat a Palma de Mallorca, on va ser absolt.

Passada la Guerra Mundial creà la marca Fashionable per comercialitzar els seus articles i intentà mantenir els seus contactes amb l'estranger. L'any 1947 treballaven a l'empresa uns seixanta operaris, però eren anys de dificultats, degut a la limitació de les quotes de primeres matèries i a la disminució del consum interior de manufactures de qualitat, agreujada el 1942 per la prohibició de la venda a les botigues ordinàries. Les exportacions estaven severament controlades. A principis dels anys cinquanta l'empresa tingué problemes econòmics i la fàbrica fou clausurada a finals de la dècada; els anys següents s'associà amb el fabricant de calçat Josep Capella.

Les dècades del 1940 i 1950 va fer construir uns vivers de llagostes a Cala en Busquets, però abandonà el negoci ofegat per l'excés de controls administratius. Descontent amb l'ambient social de la Ciutadella de la postguerra, l'empresari anà a viure a Barcelona, on residien dos fills seus, que havien fet estudis universitaris, i on moriria el 30 d'abril del 1986.

Nota: En la biografia dels germans Bagur Aloy, publicada el passat diumenge, s'indicava per error que Jaume Bagur havia mort a Barcelona, quan realment morí a Maó; el que morí a Barcelona fou Joan Bagur. D'altra banda, Antoni Bagur fou conegut tota la seva vida com 'Arturo".