ELS JOVES I LA POTÈNCIA DE LA VIDA PLENA

"Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe" (Col 2,7) és el lema que el papa Benet XVI ha escollit per aquesta trobada jove per tal que Jesús es converteixi veritablement en camí, veritat i vida per a tants joves d'arreu del món. Crist vol fer estada en el cor de tots els joves, sense distinció, mostrant-los el que és fonamental per viure: saber-se estimats i sostinguts per Déu. Per això és important que el cristià, el batejat, posi tota la seva existència en mans del Pare, sense parcialitats ni reticències, perquè si Déu ens ha donat el seu Fill per tenir vida en abundància, la nostra resposta també ha de ser generosa i sense restriccions.

La Pasqua del malalt d'aquest any també es vol centrar en els joves. "Joventut i salut" és el lema que s'ha escollit per tractar, reflexionar i pregar una realitat que, a primer cop d'ull no relacionem. Quan som joves estem en un moment físicament òptim: fem esport, gaudim de bona salut física, ens cultivem intel·lectualment, gaudim de l'amor i vivim la vida al màxim. La salut es dóna per suposada, no hi ha espai per pensar en el dolor ni en l'angoixa perquè pensem que ara no és moment. Ja vindran temps en que la manca de salut es convertirà en una realitat. Ara les prioritats són altres, la prioritat és gaudir d'una vitalitat que transpirem per tots els porus de la pell.

Però els joves d'avui no podem viure d'esquena a la realitat de la salut. En primer lloc l'amor a la vida donada per Déu ens obliga a responsabilitzar-nos de la pròpia salut i de la salut dels demés. També aquest amor ens demana no reduir el benestar de la persona al pur nivell físic, sinó que és necessari atendre a la salut espiritual que moltes vegades tenim anestesiada per altres succedanis que volen substituir el que és central per tal que l'home sigui realment home.

L'experiència ens mostra que quan els joves tenen algun contacte amb la falta de salut o amb una situació de mort es fan preguntes, cauen abatuts. Tot aquest potencial de vida que els feia viure despreocupats es veu truncat per l'aparició d'una malaltia, per un accident, per la mort d'un familiar o un amic íntim. Sí, en aquestes circumstàncies el jove s'enfronta amb una realitat amb la que no comptava, amb un convidat que ha aparegut per sorpresa. Davant aquestes situacions es pot caure en la desesperació d'aquell que havia construït la seva vida sobre un terreny inestable, insegur i caduc com és la pura existència física, o pel contrari, pot viure l'adversitat com aquell que ha projectat la seva existència sobre un fonament sòlid al quan pot aferrar-se, al qual pot rebel·lar-se, al qual pot demanar explicacions: Déu Pare donador de vida que en el seu Fill mort i ressuscitat per nosaltres ens ha comunicat la seva mateixa vida.

Diguin el que diguin sobre els joves, podem trobar nombrosos exemples d'al·lots i al·lotes que s'han compromès amb la causa de la salut col·laborant amb alguna associació, visitant persones majors, fent de voluntaris o bé consagrant la seva vida a l'estudi i curació de les malalties del cos i de l'esperit. Els joves que viuen la seva professió, la seva formació i el seu temps lliure en clau de servei estan d'enhorabona, perquè saben captar, encara que sigui indirectament, la grandesa de la vida humana radicada en Déu en tota la seva plenitud. Podran experimentar en el rostre de la persona major, en les mans de l'amic accidentat, en la mirada del familiar que està a punt de morir la presència de Jesús que ha volgut caminar pels mateixos camins nostres de cada dia.

El món té set de joves que visquin la vida d'una forma saludable en el cos i en l'esperit, té set de joves que es comprometin amb aquells que són ferits per les situacions adverses de la vida. En paraules del recent beat Joan Pau II, el papa dels joves, la humanitat sencera té necessitat imperiosa del testimoni de joves lliures i valents, que s'atreveixin a caminar a contracorrent i a proclamar amb força i entusiasme la seva pròpia fe en Déu, Senyor i Salvador. No és fàcil: les modes i els cànons de salut que ens ven la societat tendeixen a marginar el dolor i la malaltia com si fossin realitats que no existeixen. Això suposa fer una opció valenta i confiada.

Aquest estiu a Madrid hi haurà molts de joves en cadira de rodes, amb malalties mentals, amb impediments físics. Per a ells la manca de salut no els serà una barrera per trobar-se amb Jesús ressuscitat. També hi haurà tants d'altres joves voluntaris que estaran al seu costat per tal que els joves malalts gaudeixin d'uns dies plens de frescor, de jovialitat, plens d'il·lusions renovades. Els seus cossos potser porten les nafres de la malaltia, però els seus esperits rebosen de l'alegria de viure.