Francesc Carreras Reura

Avui arriba a Menorca, Maria Julia Carreras Luque, nascuda el 1934, filla del maonès Francesc Carreras i de la sevillana Carmen Luque. Fa molts d'anys va venir de visita turística a l'Illa, avui arriba com a filla de Francesc Carreras. I qui és, Francesc Carreras? Quan m'ho demanen, que no són gaire vegades, jo, per donar la idea en una imatge, dic: el maonès que era governador civil de Madrid el juliol de 1936, quan l'aixecament feixista contra la Segona República. Situar Carreras en un moment històric tan dramàtic, l'esclat de la guerra civil, i en un espai tan decisiu, la capital d'Espanya, ens dóna la mesura de la importància d'un personatge que la dictadura, el temps, la distància... havien aconseguit esborrar de la memòria dels menorquins. Carreras havia nascut l'any 1896 en una casa del carrer de Gràcia, veí de Ruiz Ponsetí, amb qui compartia generació. Era fill d'un republicà històric i compartia aquest creure amb els seus germans. Va estudiar Ciències Naturals, va ser membre de l'Ateneu de Maó i professor durant un any a l'Institut. Es va traslladar a Madrid, on el seu germà, en Mateu, era metge i directiu de l'influent Ateneo de Madrid. En Francesc estudià Farmàcia, va obrir una farmàcia a Madrid, entra a l'Ateneu, a la maçoneria, i al republicanisme militant a través de Manuel Azaña. L'any 1931, amb l'adveniment de la Segona República, fou nomenat Governador Civil de les Balears, el governador més jove d'Espanya. L'any 1932 aconseguí l'acta de diputat al Congrés, i va intervenir en els debats d'aprovació dels estatuts d'autonomia. L'any 1934 participà en la fundació d' Esquerra Republicana Balear i fou del nucli dirigent de la Izquierda Republicana. La primavera de 1936 fou nomenat Governador Civil de Madrid, però gran part de la guerra la va fer com a Director General de Farmàcia. En l'exili passà a Colòmbia, on treballà com a assessor principal del govern colombià en l'estudi de la problemàtica del cultiu de la coca i dirigí la creació de la policia sanitària. Després de quatre anys marxà a Mèxic, on fou directiu de l'Ateneu Republicà i director de l'òrgan oficial d'Izquierda Republicana. Una cruel i veloç malaltia va trencar la seva trajectòria. Malgrat que estava condemnat pels tribunals franquistes, el govern de Franco va permetre que tornés per morir a Madrid, el 1951. Avui, la seva filla és aquí, a Maó, per rebre l'estimació del poble on va néixer aquest personatge. En parlarem més avui vespre a l'Ajuntament de Maó.