Els últims trenta anys

Quan l'Associació de veïns des Castell va néixer a finals dels anys setanta per iniciativa i gracies a l'empenta d'una gran majoria de ciutadans i ciutadanes del poble, ho va fer amb un objectiu de col·laboració ben senzill: fer coses tots junts pel bé del poble. Es Castell tenia censats uns 3.200 habitants i existien diferents entitats.

A nivell cultural hi havia tres espais on es desenvolupaven representacions culturals: l'Antic Ateneu/Centre de Cultura, situat al carrer Victori 54, que disposava d'un teatre, el Cine España i el Teatro Salón.

A nivell sociosanitari el Consell Insular ens va ajudar amb l'adquisició de l'antiga fàbrica de Sa Indústria on es van poder condicionar la Unitat Sanitària i la Sala d'exposicions. Van començar a créixer entitats com l'Agrupament Àngel Ruiz i Pablo, el Grup Folklòric Castell de Sant Felip, l'Escola de Natura i d'altres importants entitats i associacions... a més vam poder gaudir de la nova Escola Ruiz i Pablo, avui dia completament obsoleta i amb estat deplorable de conservació.

A nivell esportiu sempre han destacat dues grans entitats: el Club Atlètic Villa Carlos i el Club Nàutic. Es Castell també va tenir un dels primers poliesportius de tot Menorca i un dels primers camps de futbol. El Club Nàutic ja organitzava prestigiosos campionats internacionals i activitats esportives pels joves... Totes aquestes entitats ens demostren que hi havia molta gent i molt vàlida que apostava per un model de poble basat en la participació, la vida col·lectiva i la cohesió social.

A partir d'aquesta realitat sobre la participació ciutadana, l'associacionisme i la vertebració de la societat civil fem algunes constatacions:

1. Es Castell era poble pioner. Com a municipi, en relació als altres set pobles de Menorca, durant els anys setanta era capdavanter i a la majoria de dades estadístiques figurava en tercer o quart lloc, a pesar de ser dels més petits en extensió.

2. Absència de patrimoni públic. Hi ha hagut una manca de visió de futur, de previsió i d'adquisició de sòl i de patrimoni públic. El Pla General d'Ordenació Urbana havia de ser un instrument de contenció a l'especulació. Amb els anys, els responsables polítics de torn l'han anat desvirtuant i manipulant segons el mercat immobiliari especulatiu. Açò ha provocat l'estat actual del municipi; baixa qualitat de vida i un poble manco habitable del que la major part de ciutadans desitjaríem.

3. Improvisant i deixant passar el temps. Fa massa temps que ens adonam com la majoria dels que han exercit la responsabilitat de governar i de representar-nos, s'han distingit per la improvisació i la manca de planificació, per l'absència d'encert i d'apostes valentes amb les que afrontar el futur. La falta de gestió per a l'adquisició de nou sòl públic on crear un patrimoni públic amb els equipaments que Es Castell necessita ha provocat que, després de vint anys de vigència l'estat d'execució de les unitats d'actuació previstes al GGOU mostri un balanç desesperançador i que, com a conseqüència un alt grau d'insatisfacció. La nostra població és un espai menys habitable que no satisfà les expectatives de qualitat de vida de la majoria dels quasi vuit mil habitants.

4. Els Plans d'Obres i Serveis. Un dels objectius dels Plans d'Obres i Serveis, que subvenciona el Consell Insular de Menorca, quan van néixer, era el d'actuar com a mecanisme compensatori entre municipis i corporacions locals més riques i potents i d'altres més pobres i febles. L'experiència ens ha demostrat que aquesta finalitat no s'ha complert: els municipis grans tenen majors oportunitats, recursos i equips tècnics i per tant, aprofiten molt millor les convocatòries dels Plans d'Obres. Alguns municipis petits com Es Castell, sense bons dirigents, sense fons propis suficients deixen passar moltes convocatòries d'ajudes com aquesta.

5. No hi ha projecte. Durant aquestes dues últimes dècades resulta evident que aquella empenta ha estat reemplaçada per una profunda atonia i per la desmotivació social, provocades per l'absència d'un projecte prou clar i ambiciós.
Durant aquests últims anys els partits polítics, tots ells, sense distinció, han prioritzat la defensa dels interessos estratègics, envers la satisfacció de les necessitats col·lectives, atents a les consignes electorals i al desprestigi de l'adversari per tal de guanyar electorat i poder.

6. Falta d'espais de participació. La ciutadania i la societat civil s'ha cansat que els dirigents no donin la talla i els ignorin de forma sistemàtica. Les entitats culturals, esportives i d'oci s'han vist arraconades i inevitablement han anat perdent protagonisme i força.

7. Patrimoni perdut. És llarga la llista de camins rurals (com el Camí de Ca les Floris), camins per sa vorera del port, molls i espais tancats del domini públic marítim terrestre i d'accessos cap a la mar (urbanitzacions de Santa Anna i Sol del Este) que s'han anat perdent per l'abús d'alguns particulars i la desídia dels responsables municipals i de l'autoritat portuària corresponent. Algun polític ha fet res per retornar-nos el Mirador de dalt Sa Punta de Calasfonts tal com preveu el Pla General d'Ordenació Urbana des de l'any 1989?