La realitat i el bipartidisme

Fa uns dies vaig llegir una nova entrega de les enquestes periòdiques que, sobre intenció de vot, es publiquen al diari que vol passar com el més progressista d'Espanya: El País. La informació deia que el Partit Popular obtindria el 44% dels vots i que el PSOE obtindria el 28% dels vots. Com és natural, ho vaig sumar: 44 més 28 donen 72. Per tant, en la informació hi faltava dir on anava a parar el 28% restant. Quan parlem del 28% podem parlar perfectament de 3 ó 4 milions de vots. Vaig cercar la informació en el diari i, com ja és habitual, no apareixia enlloc. He de creure que, entre aquests, hi podem comptar els vots a IU (que les enquestes situen a l'alça entre el 6% i el 8%), els vots a UPyD (que les enquestes situen entre el 4% i el 5%), els vots a CiU (que hem vist situats entre el 3% i el 4%) i els vots a altres partits de diferent signe i territori. Què hi guanya El País amb l'ocultació del conjunt de l'enquesta? No ho sé. Tot indica que es tracta d'una postura premeditada i compromesa a favor de la implantació d'un sistema bipartidista a Espanya. Ja fa anys que això és així, i a poc a poc s'avança en la consecució d'aquest objectiu. Hi ha instruments poderosos que ho afavoreixen: a) la pròpia i injusta llei electoral; b) l'aposta dels grans mitjans de comunicació pel bipartidisme; c) la pròpia fragmentació de l'esquerra alternativa i ecologista. I la veritat és que Espanya no és un estat bipolar, només amb dues maneres de veure la realitat. La realitat és que Espanya és un estat molt divers.
A Alaior sempre hi havia hagut un sistema bipartidista. Durant molts d'anys només hi havia el PSOE i el PP representats dalt la Sala. L'entrada d'Esquerra de Menorca va ser difícil i fruit de quasi dotze anys de feina. Finalment van rompre aquest bipartidisme i, en les passades eleccions es va superar la barrera del 10%. D'aquesta manera, i sense abusar de la força d'un vot decisiu, hem pogut influir més o manco en l'esdevenir del poble durant aquests quatre anys. Naturalment que hi deu haver persones que preferirien un sistema bipartidista, però la societat no és blanca o negra, sinó de molts de colors. És així malgrat que diaris com El País ho amaguin.