Crisis i cultura

Aquests dies han estat diverses les notícies que parlen de la reducció dels pressuposts destinat a cultura i, el que és més greu, a educació. El passat divendres, a Ciutadella, va parlar Eduard Miralles, company de l'enyorat Eduard Delgado, sobre la mateixa qüestió. No hi vaig poder anar, però per la crònica periodística vaig veure que coincidíem. Hi ha un posicionament ideològic, per regla general de la dreta, en el qual s'afirma que en aquest temps de crisi i de dificultats econòmiques s'haurien de dedicar els pressupostos a qüestions més necessàries. Jo crec que és una reflexió interessant, que ens condueix a una pregunta: ¿hem d'invertir en cultura quan estem en una fase de crisi econòmica? Durant aquests anys de dificultats moltes institucions han reduït considerablement la seva partida destinada a promoció cultural i foment de la creativitat artística. L'Ajuntament d'Alaior també va reduir lleugerament aquesta partida global (10 % -15%), com en totes les àrees per igual, però va mantenir, amb aquesta baixa, l'aposta per fomentar la creativitat artística en quatre camps: el premi de pintura, de periodicitat anual; el premi de novel·la, biennal, el premi d'investigació històrica biogràfica, biennal, i les escultures monumentals, que tenen una periodicitat irregular. Naturalment, si apostem per mantenir o ampliar l'abast de les convocatòries de premis a la creativitat artística i a la investigació ho fem perquè estam convençuts que és positiu i que el seu manteniment no pot estar mediatitzat per una situació econòmica de creixement o de fallida. Des del moment que vinculem el foment de la creativitat i la promoció cultural a la situació econòmica concreta, l'estem considerant com una inversió menor, com una inversió prescindible. Naturalment que totes les àrees, a excepció de la de benestar social, han de contribuir solidàriament a compensar uns menors ingressos, propis d'un temps de crisi, i així s'ha fet. Tanmateix, una situació de crisi no pot ser la motivació per a llançar el discurs públic que són despeses supèrflues les que es dediquen a cultura o a foment de l'art. En primer lloc perquè creen patrimoni tangible, valorable; en segon lloc perquè també ajuden a l'activitat de creadors i indústries culturals pròximes; en tercer lloc perquè contribueixen a fer present una societat creativa, que és una base imprescindible per a superar els temps de crisi.