Llorenç Poly i Ridgeway

De l'origen i les primeres activitats de Llorenç Poly i Ridgeway, poca cosa se sap, excepte que era de nacionalitat britànica, però religió catòlica. Degué d'arribar a Menorca durant la primera dominació britànica (1712-1756). La primera activitat documentada és l'obtenció, el 9 de juny de 1730, i juntament amb el seu germà Josep i el carnisser Jeremies Bert, de la concessió del subministrament de carn al regiment de la guarnició i al poble de Maó.

Ara bé, és durant la segona dominació britànica (1763-1782) quan les activitats de Poly apareixen molt sovint en la documentació oficial. En els protocols notarials figura com a proveïdor de les tropes de Sa Majestat Britànica i així importa des dels ports del Mar Negre diverses mercaderies, sobretot blat i llenya de Rússia. Aquestes transaccions es pagaven en lliures esterlines mitjançant lletres de canvi.

Poly va adquirir diverses propietats (carnisseries, molins, forns, etc.), que es poden relacionar amb les seves activitats com a proveïdor de les tropes. La majoria de les compres són efectuades entre els anys 1740 i 1765. En aquests vint-i-cinc anys adquireix tres molins de vent, cinc vinyes, deu horts i vuit solars i cases situades a diferents indrets de Maó, sobretot a zones que seran urbanitzades a finals del segle XVIII (camí vell des Castell, carrer de Sant Elies, carrer del Carme). En aquest període també va comprar diverses finques rústiques. Finalment, el 1760 es va fer amb uns magatzems de la Marina, que li serien molt útils per a l'emmagatzematge dels productes importats a l'illa per via marítima.

Una altra actuació destacada és la que va protagonitzar al costat de Patrick Mackellar a la fundació de la població de Georgetown (1771) –actual es Castell–. En efecte, Poly va adquirir una gran quantitat de solars (trasts) de la població entre els anys 1774, 1775 i 1777. Els venedors eren persones rellevants de l'Administració anglesa.

Es va casar en primeres núpcies amb Joana Hernández i Sintes que va morir sense descendència el 21 d'abril de l'any 1769. Poc temps després es devia casar amb n'Eulàlia Taltavull Serra amb la que va tenir dues filles, Àngela i Margalida.

Un dia abans de la seva mort, esdevinguda a Maó el 27 d'agost de l'any 1777, va fer testament, a través del qual podem tenir una visió bastant exacta del seu poder econòmic. L'inventari dels seus béns ens el presenta com un ric propietari, que vivia en unes cases situades al davant de l'església del convent de Nostra Senyora del Carme de Maó i que posseïa vuit cases més localitzades entre el camí vell del Castell (actual camí des Castell) i el camí vell de Gràcia (actual carrer de Gràcia). També comptava amb set magatzems a la Marina; tres molins de vent (molí del camí des Castell, d'en Portella i de la Mirada del Toro); nou possessions rústiques: Biniparratx (Sant Lluís), ses Arenetes (Ciutadella), Llimpa (Alaior), el Taronger (Alaior), s'Illa del Aire (Sant Lluís), Alfurí (Ciutadella), Son Xoriguer (Ciutadella) i Son Xoriguer Nou (Ciutadella), així com diverses tanques, horts i sínies. Per tant si una de les constants de les persones enriquides pel comerç va ser accedir a ser propietari de terres per apuntalar la seva condició social, es pot afirmar que en Josep Poly ho va aconseguir abastament.

Però potser l'aspecte més remarcable de l'aquest inventari, és que figura com a armador (amb percentatges diversos) sobre la càrrega de disset embarcacions, a més de figurar com a tenidor d'efectes a cobrar sobre nombroses mercaderies, des de blat a robes, així com a creditor de distintes quantitats de diners sobre mercaderies col·locades al canvi marítim, amb la qual cosa podem deduir l'origen de la seva fortuna.

El testament ens confirma la riquesa de Poly, ja només per la respectable quantitat de diners dedicada a les mandes pies: 1.500 lliures, moneda de Mallorca, repartida entre misses i fundacions. A més encomana la construcció, a càrrec de la seva heretat, d'una nova capella a Sant Llorenç a l'església del convent del Carme de Maó i també costeja la construcció d'un retaule per a la capella, el qual fou dissenyat i construït per l'escultor Ferran Miquel Comas i Ramon.
–––
Text adaptat per Alfons Méndez