Laetitia Lara

Dissabte passat es va obrir al públic una exposició (extraordinària) de Laetitia Lara al Claustre del Carme de Maó. És una mostra que organitza el Consell insular en el marc de la Diada. Fa ja molts anys que vaig conèixer a Leticia Sauleau, potser fa 25 anys. El motiu del nostre encontre va ser la publicació del Quadern de Folklore 22/23, dedicat a les pedreres i a l'ofici dels trencadors. Ella havia fet un estudi de final de carrera sobre els mètodes tradicionals d'extracció de pedra a Menorca, un estudi molt complert que després es va adaptar al format limitat dels Quaderns de Folklore. No cal dir que aquella publicació va ser un gran èxit, sobretot perquè mai abans no s'havia tractat el tema des de la rigorositat i l'estima amb què ho feia l'amiga francesa. Ja ens semblava estrany llavors, que una estudiant de París es preocupés per les pedreres de Ciutadella, tenia un toc exòtic que no era inèdit. De fet, sempre que pensem amb els francesos que s'han fixat amb Menorca hem de recordar la gran obra del geògraf Jean Bisson. A més, el llinatge de Laetitia era Sauleau, que pronunciem Sauló, amb la qual cosa prenia un sentit premonitori. Aquella relació de Laetitia amb Ciutadella, amb les pedreres, amb la pedra, no ha mort mai, és més, ha crescut i així s'ha fet gran. En gran part, és la seva iniciativa de llavors, la seva insistència, la que ha permès que ara puguem gaudir dels espais de Lithica. Vés a saber què serien ara les pedreres abandonades de s'Hostal! Al costat d'aquesta labor, ella s'ha desenvolupat a Menorca com a artista, com a creadora. Ja ho era, quan va arribar, però és aquí on s'ha fet a través de les seves obres. Aquesta exposició que ara ja poden visitar és un resum d'aquests 25 anys: els seus treballs a ses pedreres, les seves obres esculpides en pedra, les seves figures de fusta, el seu univers oriental, una mostra dels seus dibuixos, un exemple de la col·laboració seva amb na Núria Roman. Crec que és una bona oportunitat per descobrir una artista en el seu procés d'unió amb la terra d'acollida. Els lectors de Ciutadella ja ho saben, però per a moltes persones de l'àrea de llevant estic convençut que serà l'oportunitat de fer una descoberta.