TW
0

El govern del PSOE argumenta que l'increment de l'edat de jubilació fins als 67 anys és inevitable, inajornable i incontestable. Ja fa mesos que els mitjans de comunicació afectes al govern espanyol ens inculquen aquesta idea dintre del cap, "no hi ha cap altre remei". Per tant, si "no hi ha cap altre remei" no tenim per què oposar-nos a una decisió inevitable i inajornable. Vagin a l'hemeroteca digital i repassin les editorials d'El País durant el darrer any. Una i altra vegada, en més de cinquanta ocasions, se'ns parla de la necessitat de la reforma de les pensions (alerta! això vol dir dues coses: allargament de la vida laboral obligatòria i allargament del nombre d'anys de cotització per a fer l'operació aritmètica final que ens dirà el valor de la nostra pensió). La darrera ofensiva al respecte ha estat l'entrevista al ministre del ram, el mateixa que fa uns mesos anava a les manifestacions en contra convocades pels sindicats, hem de suposar que per considerava que les mesures eren evitables i contestables. La regla de tres que fan és així: com que l'esperança de vida creix, el sistema no pot suportar el sosteniment econòmic de cada vegada més pensionistes. El detall que no esmenta aquesta reflexió és que, com més persones estiguin jubilades, en un millor estat de salut, amb una esperança de vida més llarga i en ascens, més creixerà el gruix de consumidors d'aquesta franja d'edat que tenen unes demandes noves i diferents a altres edats. Per tant, per a satisfer aquestes demandes, haurà de créixer també el nombre de treballadors que s'incorporin al mercat laboral i, així, també s'incrementarà la recaptació de l'Estat basada en els rendiments del treball. Un altre petit detall que s'amaga, a l'hora dels nombres és el de la presència de la dona en el sector productiu, una presència molt per davall de la mitjana europea; quan aquesta mitjana s'iguali la proporció de treballadors-pensionistes serà una altra molt diferent i favorable. Ja és curiós que el mateix ministre que ara defensa la mesura n'era ben contrari fa quatre mesos. El passat juliol hi havia, al periòdic Público, unes declaracions seves en les que parlava d'altres camins per al sosteniment del sistema de pensions. "Se requieren políticas de muy diverso tipo para hacer viable el modelo público de pensiones. Pero si hubiera que elegir una sola política crucial, una y solamente una, habría que elegir el incremento de las escuelas infantiles de 0 a 3 años. Es sin duda la más importante para las pensiones y para todo el Estado del bienestar en su conjunto". Què fa ara el Govern espanyol per a complir amb aquest objectiu? Res.