Lloc i horts de fruita des Banyul

Pels anys cinquanta es Banyul era propietat de Francesc Vidal i Sintas, que en conjunt era el màxim beneficiari –amb na Vermella– del cabal de la Síquia Reial, ja que li pertocaven un total de 22 hores, que anaven de les set del capvespre del dimecres a les cinc del capvespre del dijous.

A tramuntana de les cases tenia un antic pou, picat a mà i amb una escala interior, devora el torrent que ve de la marina. I a més una fonteta darrera les cases que omplia les abeurades; una vegada s'havien omplert, l'aigua sobrant seguia una canal cap a s'Hort d'en Rafel. Quan l'aigua començà a disminuir van perforar el pou, que va donar un absurd d'aigo els primers anys.

Tomàs des Banyul

En el primer capítol parlàvem de Santa Catalina i d'en Tomàs Petrus, que havia pres el relleu de son pare al front d'aquest lloc, fins el 1977. Aquell any entrà de pagès al lloc des Banyul, amb sa dona na Margarita Seguí (de Binicalaf Nou) i el va menar durant vint anys, fins al 1997. En la mudança de lloc l'acompanyà de missatge en Carles Ametller, que hi quedà fins que els seus fills van ser grossos.

En Tomàs recorda dos pagesos anteriors des Banyul. L'amo en Toni hi va estar fins damunt l'any seixanta, llavors hi entrà l'amo en Miquel i es van fer nous el boer de les cases i la païssa que van costar 60.000 duros. En aquell temps hi havia cinc o sis vaques, en Tomàs arribà a una trentena, dedicant-se a la producció de llet i formatge.

D'al·lot es deia que si la Síquia Reial estigués tota encanalada duria moltíssima d'aigua, però la major part del recorregut era de terra, i encara bo que era argila. Moltes vegades el batle d'aigua havia de fer front a les diferències entre regants, perquè no l'havien amollada a hora o perquè n'agafaven quan no tocava, sempre hi havia guinees i encara més quan l'ullal anà perdent cabal.

Els dimecres a vespre l'hortolà des Banyul agafava l'aigua i la tenia tota la nit. Al matí dels dijous tenien l'aigua l'amo des Banyul i l'altre hortolà. El senyor va fer una canal de marès que passava per la paret del pati de l'escola de Tramuntana i amb sifó creuava la carretera de Capifort, regava el pla del Punt de sa Sella.

D'estona, as Banyul, com a tants altres llocs, sembraven fesolí, xivada, alfals i fesols per deixar en sec pel bestiar a l'hivern. També cedien algunes tanques als molts estivaders que hi anaven de fora, la majoria sembraven melons de tot l'any i monyacos, provisions perdurables en el temps. Amb en Tomàs ja només feien estivada per a ells. Amb l'aigua de la Síquia regaven monyacos, patates, melons, síndries. Quan començà a dominar la vaca va sembrar blat dindi en lloc de monyacos i alfals. Més endavant va predominar el raigràs.

Temps de blat

En Tomàs ja no sembrava blat as Banyul, però té records molt vius de quan en sembraven a Santa Catalina i a tot arreu. Al lloc des Banyul l'era és dalt un pujol situat prop de la carretera de Capifort. També hi havia un eró redó cap a l'escola de Tramuntana. En sentit contrari es poden veure les restes de la caseta d'era. D'estona, quan tenien el blat dalt s'era, anava a romandre un home cada vespre a la caseta, per estar a l'aguait que no els prenguessin blat tan ran de camí i a un temps de molta necessitat.

El blat anava molt controlat. Es declarava la superfície sembrada, la collita estimada, es tornava calcular abans de segar el sementer, i una volta batut s'havia de retre la major part a preu taxat. Als pagesos els deixaven el gra de tornar a sembrar i una petita part per al seu consum que mai no era suficient, les famílies eren nombroses i tenien uns quants missatges i una criada. Eren un bon ranxo a taula i havien de menester molt de pa, el matí i el vespre menjaven un plat de sopes, de llet per berenar i d'oliaigo per sopar, generalment. Hi havia qui se les enginyava per amagar un poc de blat, però llavors era molt innocent sa gent, tot era por i por. Per Nadal encara passaven pels llocs a veure si en tenien un sobrant de blat.

Horts des Banyul

A més del lloc des Banyul, la mateixa propietat tenia dos horts de fruita propers, amb els quals es repartien les 22 hores setmanal d'aigua de la Síquia, i els menava un hortolà cada un. Si agafam com a referència la carretera en direcció a Fornells, els dos horts eren a la banda esquerra. En canvi les cases respectives estan una a cada costat.

L'hort més gran era conegut com "Hort des Banyul" i té l'accés a mà esquerra de la carretera, boni davant l'entrada al lloc des Banyul, pel camí que mena a Nurella. La casa és petita, fa una estableta, i un sostre damunt. Es comunica amb una petita cotxeria, on posaven les pomes que hi cabien. Altrament feien munts de pomes davall els arbres mentre no feia fred. També hi havia una soll.

L'altre era l'anomenat "Hort d'en Rafel", perquè el menava en Rafel "Xames", de Sant Lluís. Aquest hort tenia la casa més alta i gran que es troba a la dreta de la carretera en direcció a Fornells, davant dos eucaliptus molt alts. A la seva façana es pot llegit la data de 1910. A més dels horts de l'altre costat de la carretera, tenia una pleta a cada banda de la casa. Disposava de l'aigua de la Síquia per regar els fruiters, però també en tenia de la fonteta que naixia dalt des Banyul, i per una canal de teula passava darrera la casa i regava les dues pletes.

Com s'acostumava en aquell temps, els fruiters més conreats eren les pomeres d'hivern o del Bon Jesús, encara que també tenien poma dolça, tant retxada com blanca, així com uns quants albercoquers primerencs. Els dos hortolans cavaven l'hort a càvec, i també sembraven estivada al lloc des Banyul: patates i monyacos. A més anaven a caçar coll i cercar esclata-sangs.

Les dones dels dos hortolans, en Sebastià i en Rafel, eren germanes. Una altra germana d'aquestes era la mare d'en Llorenç Vidal, que trobarem a sa Mola, motiu pel qual en Llorenç era fillol d'en Sebastià; de molt al·lot en Llorenç ja anava a l'hort de cas padrí. Just va tenir bicicleta, es diumenges anava as horts i sembrava faves per allà dins. Com es pot comprovar encara, la caseta de s'Hort des Banyul era petita i just feia una estable igualment menuda. Per aquest motiu, recorda que en Sebastià tenia el carro dins la cotxeria del senyor, de la casa de l'Hort d'en Rafel. Quan se n'anà en Sebastià, agafà aquest hort en Pepe des Banyul, que durant molts anys havia estat llogat amb en Toni, l'amo vell des Banyul.