El Imperio contraataca

Darth Vader ha tornat per a perseguir Luke Assange. El poder no sol mostrar el seu rostre a la gent, una de les atribucions del poder és la de poder-se ocultar. Normalment, tret del que passa en les dictadures, el poder real s'amaga rere l'escenografia de la democràcia representativa, amb uns partits assentats que es mouen al so de les partitures que escriuen els grans poderosos del planeta. El poder creix ocult de la vida social i política de les persones, rara vegada guaita a l'exterior. Quan ho fa sol ser en circumstàncies extraordinàries. La brutal campanya contra Wikileaks és l'expressió del poder en estat pur. El poder, com les naus de l'Imperi, te una capa protectora que impedeix que la crítica i la rebel·lió puntual l'afecti. Únicament es pot combatre des de dins. Wikileaks ha fet que tots puguem llegir i entendre els discursos, les idees, les obsessions del poder en el seu propi llenguatge, sense pantalles. De sobte, el poder s'ha vist despullat davant el mirall. No crec que ningú s'hagi espantat amb les revelacions, ja les sabíem, intuíem que era així, en el joc del poder hi entra també aquesta frontera del que és i no és, del que se sap i no se sap. Fins i tot, la reacció del poder establert era previsible: primer prepotència, després conspiració per a què els documents no sortissin a llum, després campanya de descrèdit contra el missatger, posteriorment apel.lacions a la seguretat mundial per a mantenir els secrets del món. Ara, tota la força del poder és acabar amb Luke Assange. No és que el poder no utilitzi les filtracions interessades segons li siguin o no de conveniència, el problema ha estat el de no poder controlar les filtracions a través de Wikileaks. Aquests dies s'ha desenvolupat també una gran batalla dintre de la xarxa, davids contra goliaths. Molt em tem que si el poder veu que no pot controlar la informació que circula a gran velocitat per la xarxa l'emprarà per a intoxicar-nos. Aquests dies s'han succeït manifestacions a tot el món amb una idea clara: la transparència és un bé fonamental que qualsevol societat democràtica ha de preservar i per açò estam disposats a defensar iniciatives com wikileaks.