Estància de na Vermella, veciada per la Síquia Reial

A aquesta estància se li havia agregat una altra petita propietat anomenada hort de Sant Bartomeu, amb una caseta i un estable. Alguns testimonis han vist aquest hort plantat d'arbres de fruita primerenca, ara hi ha un fasser.

Na Vermella limita al nord amb Santa Catalina i, entre ses Penyes i Nurella, s'estira fins Santa Maria Magdalena i sa Muntanyeta. També té tres tanques de marina al costat de llevant de la carretera de Fornells, acabades en punta cap a tramuntana, fent mitgera amb Nurella, n'Aiguardent i l'antic camí entre parets seques de Tordonell, que devia enllaçar amb el camí Reial. Els porcs aprofitaven els aglans de les abundants alzines d'aquesta marina.

Va ser propietat d'Àngela de Sintas i Moll, nascuda el 1900, i disposava de 15 hores d'aigua de la Síquia a nom de na Vermella (de dilluns a les 10 del matí a dimarts a la 1 del migdia) i 7 hores assignades a Sant Bartomeu (de dijous a les 7 del capvespre a 2 de la matinada del divendres).

El nom de na Vermella podria derivar del color de les cases, de pedra seca i morter de calç i arena rogenca, com l'existent pel Capell de Ferro. El magatzem, de color cendrós, el va construir en Gornés de Sant Lluís a mitjans dels anys seixanta, amb còdols de clapers i fins i tot un batedor posat de cap dins el mur, l'arena era des Pla Fluix.

Abans d'arribar a les cases es creua "ses Quatre Barreres", la intersecció amb el Camí Reial –impracticable– i la Síquia Reial, que deixava una canal amb un corriol d'aigua a les abeurades. Na Vermella i Nurella no van poar mai per cap bístia, bevien de l'aigua de la Síquia.

L'amo en Tòfol

Cristòfol Truyol Marquès (1891-1963) habità na Vermella durant una cinquantena d'anys, sembla que hi anà amb son pare, i després fou ell qui menà l'estància fins l'any 1955. Casat amb Esperança Pons Pons, el 1938 hi va néixer la seva filla Niní.

En Tòfol tenia dos o tres missatges. Hi van passar en Joan "Bou", en Juan de Dios (de Sant Lluís) i els germans Joan, Antoni, Llorenç i Josep Vidal Gomila. En Llorenç el trobarem més endavant de pagès a sa Mola. En Toni, cosí de n'Esperança, cremava sitges de carbó a la marina de llevant de la carretera.

Na Niní recorda haver menjat arròs del que sembrava son pare a na Vermella quan tenia vuit o nou anys. Era un tros petit situat de la tanca de s'era cap a n'Aiguardent. Per inundar aquest taulell aprofitaven l'aigua sobrant del rajolí de sa Síquia que omplia les piques de l'abeurada. També té present que hi anava un valencià per instruir-lo en el cultiu de la gramínia.

Bassada i molí

Just passada la mitgera de Santa Catalina amb na Vermella hi havia la "Bassada de l'amo en Tòfol". El Pla Fluix d'aquesta estància es troba entre la Síquia i la carretera de Fornells, que actualment l'ha fet més estret per l'ampliació de la via. Cada tres anys –seguint el sistema rotatori de dels sementers– en Tòfol posava una porta i omplia la bassada per pujar l'aigua al Pla Fluix i regar l'estivada.

Omplia la bassada durant les seves hores de la Síquia i en tot l'estiu no la buidava, quan l'aigua no era seva vessava per una espitllera i seguia el recorregut. En acabar l'estiu treia la comporta i només perdia l'aigua embassada, que era seva. En començar a mancar l'aigua un parell de regants van rompre la porta amb una aixada i el van denunciar. Però en Tòfol no s'arronsà ni davant la Guàrdia Civil, al·legà que feia quaranta anys que existia la bassada, que va poder mantenir.

Més avall, passada la caseta de Sant Bartomeu, hi ha les restes d'un antic molí d'aigua que havia funcionat amb la Síquia Reial, però dels molins en tractarem a un capítol monogràfic.

Agustí Melià

Quan el 1955 en Tòfol deixà na Vermella, se'n va fer càrrec un nebot de sa dona, n'Agustí Melià Pons (1921-2003), tot i que hi havia cinquanta demanadors.

N'Agustí provenia de l'estància de Can Segó (Llucmaçanes), era casat amb Llucia Sales Benejam, amb qui tingué dos fills: Agustí i Jaume, i menà l'estància 25 anys, fins l'any 1980.

Amb n'Agustí fill i en Xavi Gomila (el "caçador" dels topònims de tanques) hem recorregut na Vermella. Dins la densa zona de marina, molt a prop de la carretera veim un clot excavat en vertical i baix una "mina", que penetra horitzontal uns quants metres, fos quin fos el seu origen, sembla haver estat utilitzat com aljub, l'interior està enfangat fins boni dalt. Més al sud distingim on sortia la Font des Ca (o de sa Teula, nom recorrent), que omplia unes abeurades per als porcs i someres i, ja a la carretera, s'hi aturaven a beure els carreters.

També trobam el forn de calç, amb l'olla bastant conservada. A prop hi havia una sitja que no hem pogut judicar, però sí el pla de sitja existent a la tanca de més amunt, amb la seva barraca de carboners que tapaven de càrritx. Els primers anys de n'Agustí (pare) hi feien carbó. N'Agustí (fill) encara ha vist baixar algun carro carregat de llenya, amb una roda fermada per frenar-lo a la falda.

Les cases es troben al tros de ponent, molt a prop s'erigeix una roca solitària, l'era de lloses i dos erons. La cisterna del Coster de sa Cisterna arreplegava l'aigua de la que bevien a na Vermella i n'Aiguardent. La Síquia Reial passa a prop de la mitgera amb ses Penyes, que hi regava obrint i tancant un colze devora un pont.

D'allà la Síquia segueix "suspesa" en direcció a Nurella.

També hem vist dos ponts de volta damunt el torrent d'Egipte, construïts exclusivament de pedra seca tallada, que han resistit el pas del temps i dels tractors. El vell molí hidràulic ha donat nom a l'hort plantat per n'Agustí "s'Hort des Molí", on resisteixen un parell de pomeres.

Bestiar i collites

Igual que en Tòfol, n'Agustí també es dedicà de manera preferent a les verdures: mongetes, tomàtics, patates, monyacos, melons, síndries, tabac de pota. Per al bestiar: canya dolça segada en verd, però sobretot blat dindi. Cremaven el rostoll de l'ordi, un vespre ho abeuraven, quan estava al trempa el llauraven i sembraven el blat dindi, el deixaven patir set uns quinze dies abans de regar-lo. Per Sant Miquel hi havia prou feina a segar amb el falçó. El donaven al bestiar sense capolar.

A la Cartilla Ramadera de 1955, any que n'Agustí entrà a na Vermella, declara tenir un cavall, una egua, tres mules, un ase i dues someres. De bestiar oví, un mardà, quinze benes i tres anyells. Tampoc no hi manca un gall, quaranta gallines, quinze polles i quinze capons. Pel que fa al bestiar boví consten un brau, tres vaques i quatre vedells. De fet, mai tingué moltes vaques, arribant al final a nou o deu.

Si per temps mesuraven un centenar de quarteres de blat, a una cartilla de 1974, sis anys abans de deixar l'estància, declara sembrar-ne una hectàrea, de varietat candial, amb una collita de 400 kg, així com sis hectàrees d'ordi amb 3.500 kg i quatre de xivada amb 2000 kg. També hi figuren dues hectàrees de blat dindi, de regadiu. Actualment a na Vermella hi pasturen braves de n'Agustí Mercadal, veterinari i propietari.

NOTA: El mapa de Favàritx amb la Síquia ben visible es publicà divendres 26 nov., pàg. 18.