Josep Portella05/11/10 0:00
TW
0

L'escola des Born de Ciutadella és aquesta que vostès coneixen ara com escola Joan Benejam, nom que li van posar per a recordar a un dels mestres d'escola més estimats pels ciutadellencs. Benejam va morir a principis de la dècada dels vint del segle passat, per tant, són pocs els que el van conèixer que encara viuen. En realitat, el que ens estimem és el seu record, el record de les coses que va fer.

Abans de portar el nom de Joan Benejam, autor d'obres tan llegides com Foc i Fum o Ciutadella Vella, era senzillament l'escola des born, i aquesta era el seu nom perquè estava situada a la plaça des Born, ben al costat de l'Ajuntament, de la Policia Municipal, de la Policia Nacional, de la presó i del quarter de la Guàrdia Civil. Aquesta proximitat a la llei i l'ordre ens impressionava molt, als fillets que anàvem a escola as Born durant els anys cinquanta i seixanta. Un d'aquells fillets era jo.

L'escola des Born era la meva escola. Si no vaig errat i la memòria no em falla, a Ciutadella hi havia llavors quatre escoles de primària, dues de públiques: la des born (de fillets) i la de sa plaça (de filletes) i dues de religioses: la dels salesians (Ca Los) i la de les monges de la Consolació (Ca Las). Els fillets ens dividíem entre els de l'escola pública i els de l'escola privada. Ara, ho he llegit aquests dies, l'escola des Born vol celebrar els seus 75 anys de vida. Un grup de persones animoses estan fent feina perquè sigui així: una gran celebració. A mi, ja la mateixa notícia m'ha emocionat.

Tots i totes estem molt vinculats a la nostra primera escola, als nostres primers companys, als nostres primers mestres. Era així fa cinquanta anys i és així ara. L'escola com espai de creixement, els companys com a primera referència dels altres, sempre conflictiva, i els mestres com a guies.

La notícia de l'aniversari m'ha portat a la ment la cara dels meus mestres des born. Els més grans ja són morts, només en queda el record. Record a mestre Pau Capella, a n'Andreu Bosch, son pare de n'Andreu Bosch que va ser conseller, a Joan Julià, el germà major d'en Biel Julià, que escriu tan bé sobre art i música a Menorca. També hi havia, encara que jo no els vaig tenir, n'Antoni Mesquida, autor teatral i dirigent del Movimiento, n'Antoni Juanico i en Gabriel Gelabert que, cosa rara, sense haver anat mai a escola amb ell, li tenia un especial afecte.

Aquests eren els nostres mestres en aquella escola de la primera meitat dels anys seixanta. Allà vam néixer al món. L'arbre de pisos que encara presideix el primer pati era el nostre tòtem.

Quan el veig pens amb els dies que ens servia de mare quan jugàvem a amagar.