Cinquanta anys després

En primer lloc, voldria deixar ben clar que la decidida voluntat del batle de Sant Lluís, Llorenç Carretero, i dels seus equips de govern de construir un geriàtric i centre de dia representarà una inqüestionable millora de l'assistència social en aquest poble, tot i els entrebancs que han fet que la seva construcció s'hagi demorat sis anys. El centre sociosanitari s'ha aixecat en terrenys de la finca ses Canaletes -bé davant del col·legi públic- que el darrer Consistori franquista va adquirir per al municipi. Fa 50 anys, el propietari de la finca va sol·licitar la llicència d'obres per construir-hi una casa, quan era una zona verge. El Consistori va denegar la petició perquè "rompe de una forma total la armonía del paisaje y la visión libre de la Naturaleza (per part dels alumnes del col·legi, s'entén), valores que de carecerse serían de difícil obtención; pero que poseiéndose sería imperdonable negligencia el dejarse arrebatar" (sic). El propietari, que va recórrer l'acord de forma infructuosa, va acceptar la proposta de l'Ajuntament de construir la casa -cent vegades més petita que el geriàtric- en un racó de la finca. Ara s'hi ha construït a la zona un 'mamotreto' de tres plantes, segons expressió del batle, popularitzada pel metge del poble en els seus escrits a la premsa. Resulta curiós comparar l'actitud ecològica de fa cinquanta anys i l'actuació d'avui dia.