El festival

En permetran que em servesqui d'aquesta columna per a fer publicitat del festival de la cançó que celebrarem dijous a Alaior. Com els anteriors, el festival tindrà lloc al camp de futbol de Los Pinos, que es vestirà de gala per a l'ocasió. Fa un parell de dies vam arribar al miler d'entrades anticipades venudes, amb la qual cosa és de preveure una assistència similar a la de l'any passat. Açò, en els temps que corren, és per a sentir-se especialment satisfets. En tres anys, el darrer dijous de juliol s'ha convertit en un dia especial per als molts aficionats a la música moderna (denominació que abastaria un gran nombre d'estils sota el comú denominador de la música popular global). L'estiu menorquí té moltes cites musicals de gran mèrit ja ben consolidades, i nosaltres esperem que, amb els anys, aquesta també ho sigui. Va néixer per a reviure musicalment aquells festivals alaiorencs dels anys seixanta, i ha continuat per la voluntat dels propis artistes que s'ho passen prou bé a l'hora de compartir aquestes cançons populars que poden il·lustrar (com tantes altres referències culturals) l'esdevenir de la segona meitat del segle XX. El festival d'enguany es dedica als anys setanta. Possiblement, més de la meitat de la població actual encara no havia nascut quan es van crear aquestes cançons; per a ells, són una descoberta. Els anys setanta van ser extraordinàriament diversos i la relació de temes que podrien cantar-se seria interminable. En el festival, naturalment, intentem que la selecció de cançons obeesqui a una sèrie de característiques: a) que sigui interpretable per veu i orquestra; b) que sigui representativa d'aquells anys i que la pràctica totalitat del públic les reconegui; c) que matengui uns nivells de qualitat musical; d) que sigui diversa. Naturalment, si ens situem en la música melòdica espanyola dels anys setanta hi ha de ser Cecília, Nino Bravo, Camilo Sesto, Perales, Joan Manuel Serrat, Janette, Fórmula V, i tota la nòmina d'artistes populars d'aquell temps. Però el festival no es tanca únicament a aquest tipus d'autors, sinó que s'obre per fer-hi entrar Steve Wonder, Abba, Elton John, Beatles, Bob Dylan, Michael Jackson i molts altres estrelles de la música que es començaven a introduir en els gusts musicals de la gent jove. Si sumem els artistes, tècnics, personal d'organització, etc., seran més de cinquanta persones unides en l'objectiu d'oferir-los un producte cultural i artístic digne de les exigències d'avui.