Josep Portella26/07/10 0:00
TW
0

Avui he rebut una cridada inesperada, des d'Amèrica. Es tracta de Diego Gómez, un ciutadellenc que va marxar a Mèxic fa trenta anys i del que no n'havia sabut res mai més. La seva família vivia davant la nostra casa, açò era en temps de quan vivíem al final del camí de Maó, pura perifèria urbana de Ciutadella. Per això l'he recordat quan m'ha dit qui era. El motiu de la cridada: l'interès per saber com obtenir un llibre de Folkis i Moderns. Ell, en Diego, havia participat en l'aventura de la música durant els anys seixanta, a Menorca. La cridada em va sorprendre i em va alegrar: em va sorprendre en comprovar com avui no hi ha distància per les notícies, ell havia sabut de la sortida del llibre a través de les pàgines electròniques del diari 'Menorca' que es poden consultar des de qualsevol lloc del món, i el seu interès em va crear una satisfacció particular en saber que hi ha persones que poden sentir-se amb ganes de llegir allò que és fruit d'un llarg treball, molt més llarg si s'ha de fer a fora hores.

El mateix dia, inesperadament, un bon amic de Ferreries, pel qui sent molta simpatia, em va fer saber que no li havia agradat el contingut d'un article en què parlava de la banda des Migjorn. En poques paraules, em va dir que m'equivocava quan deia que la banda des Migjorn ha estat la primera que ha fet peces populars (bandes sonores, cançons modernes, etc.) per a gran banda, i que les altres han seguit el seu rumb. És cert, si de l'article es podia entendre aquesta idea, em vaig equivocar. No ho podia dir perquè no en tenc ni idea de quina va ser la primera banda de música que va versionar un fragment de banda sonora o una cançó popular. El que volia dir és que la Banda des Migjorn és la que ha convertit aquests concerts d'estiu en espectacles de masses. El fet de reunir set o vuit mil persones per a seguir un espectacle és un cas únic, a Menorca. Amb això no volia entrar a opinar sobre qüestions com qualitats i categories de bandes –cosa de la que no en tenc idea- sinó sobre un fenomen sociocultural. Quan escrius públicament, i més si és cada dia, vas a mà d'equivocar-te. Per tant, sempre queda la possibilitat de corregir-ho.

Per acabar la jornada d'inesperances, Pep Mir, redactor del diari 'Menorca' opina que la meva inquietud sobre el tractament informatiu que reben els pobles més petits és una qüestió de foto. Si ho troba realment així no ens hem de preocupar per res.